dimarts, 14 d’abril de 2009

N'ha dit primavera

Plou. Tot el vespre que plou, que plou sobre l'asfalt i plou sobre (l'asfalt) moll. Sento els taxis, el so dels pneumàtics sobre els tolls, sobre l'aigua que cau de l'ampit de la finestra. I la llum del fanal al toll. I el groc del taxi al toll. I el sot a l'asfalt on s'hi acumula tot aquest ploure. I Manhattan que s'esquerda. Tota aquesta aigua. Manhattan que s'enfonsa.

The Reservoir, 3The Reservoir, 2

10 comentaris:

  1. Us imagineu un llibre amb aquests textos i fotos d'un tal Miquel de can Llumenera? Jo si. ;)

    ResponSuprimeix
  2. Doncs seria fantàstic aquest llibre, Oriol... :-)

    M'agrada molt aquest post, miq!

    ResponSuprimeix
  3. A mi també m'agrada molt!

    "I Manhattan que s'esquerda", "Manhattan que s'enfonsa" amb les fotos de Central Park... t'ha sortit un post Foer!

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies!
    Suposo que arriba un dia que les lectures et comencen a sortir de les costures.

    ResponSuprimeix
  5. M'ha agradat molt, Miq. És un poema horitzontal.

    ResponSuprimeix
  6. un so que acompanya el dolç preludi del sol

    ResponSuprimeix
  7. Jo ahir em preguntava el mateix, des del ferry fins a liberty island Manhattan gis i moll semblava que s'anava a enfonsar en qualsevol moment...

    ResponSuprimeix
  8. Quina pluja i quines imatges (mentals i reals) que transmets!

    "Manhattan que s'enfonsa."

    Bo.

    ResponSuprimeix
  9. Violette,
    …un poema horitzontal d'una illa vertical.

    Jesús M. Tibau,
    …finalment ha sortit. Sí que n'era un preludi.

    BigEyes,
    Hi ha dies que tens aquesta sensació d'illa a la deriva, d'illa que es desenganxa dels ponts que l'uneixen a l'illa grossa i al continent.

    Eulàlia Mesalles,
    "Manhattan que s'enfonsa"… com un transatlàntic a la deriva.

    ResponSuprimeix
  10. Caram, noi, serà per aigua! Esperem que la cosa no arribi a ser greu!

    ResponSuprimeix