dilluns, 4 de maig de 2009

Punt de trobada del qui és qui

Aquest cap de setmana han estat, primer, el tàndem Rodoreda-Lange a The Time of Doves i, després, Carles Santos amb l'espectacle No al no, qui han donat el tret de sortida a tota una setmana de nits catalanes al Baryshnikov Arts Center (BAC) de Hell's Kitchen. Des de l'Institut Ramon Llull es pretén donar continuïtat a aquest certamen, que té el seu precedent més immediat en el Made in CataluNYa de 2007. Llavors, ja es va inaugurar la relació de la institució de promoció exterior de la nostra cultura amb el centre d'arts escèniques que duu el nom del ballarí de Riga, que a més n'és el director artístic.

Des de l'IRL han estat intel·ligents per partida doble: per una banda, han triat un espai emergent en l'escena artística novaiorquesa, creat fa tan sols quatre anys i que, en aquest temps, ha demostrat uns criteris de programació ben sòlids i s'ha fet un nom en el complex panorama d'espais dedicats a la creació que hi ha a la ciutat. En aquest aspecte, la solvència de l'espai actua de reclam per al públic novaiorquès que no està familiaritzat amb els creadors catalans, però que està obert a noves propostes. Així ho recollia la corresponsal de l'AVUI, Lara Bonilla, a l'article sobre la lectura de La plaça del Diamant: «És un text amb el qual tothom es pot identificar. M'ha deixat sense paraules, comentava una espectadora que amb prou feines sabia qui era Rodoreda, però que no es perd cap de les activitats del centre dirigit pel ballarí Mikhail Baryshnikov». De l'altra, l'IRL vol donar continuïtat a la col·laboració amb el BAC; i això és una gran notícia, perquè en una ciutat tan atapeïda d'actes culturals, la constància té recompensa.

És veritat el que diu Bonilla a l'article de l'AVUI, que dissabte entre el públic «hi havia el qui és qui de la comunitat catalana de Nova York»; però, per primera vegada, a la cua també hi vaig poder veure molt de públic autòcton. Fins i tot, vaig contribuir a la promoció exterior de la nostra cultura, cedint l'entrada extra que tenia a una senyora novaiorquesa que s'esperava per veure si quedaven tiquets d'última hora, i que em va plantificar un petó a la galta com a mostra d'agraïment.

Catalan Days at BAC

10 comentaris:

  1. Avui encara hi havia més nord-americans, que d'això es tracta!

    ResponSuprimeix
  2. Està bé donar a conèixer la cultura catalana però poder-hi assistir és un luxe. Què bé!

    ResponSuprimeix
  3. I la Jessica Lange iguala la nostra Sílvia Munt?

    ResponSuprimeix
  4. Us creuré Lara i Miquel, que en això podeu donar testimoni millor que ningú, però em sorprèn la presència de públic nord-americà més enllà de l'anècdota....

    ResponSuprimeix
  5. ...defak, te'n faries creus!

    ...ventura, la Lange (pronunciat LanG) és com la Munt, una mica més gran i sense els morros inflats ;)

    ...kweilan, un luxe, sí senyor!

    ...lara, sembla que l'elecció del BAC un any més ha estat ben encertada.

    ResponSuprimeix
  6. És el que té portar, en llengües autòctones, texts que d'altra manera passen pel planeta sent completes desconegudes per una immensa majoria. Quansevol iniciativa en aquest sentit és molt interessant, especialment si està ben gestionada.

    ResponSuprimeix
  7. Per cert, ningú ho ha dit, però la Jessica Lange és la companya de Sam Shepard, gran actor i gran dramaturg.

    ResponSuprimeix
  8. I la música d´en Pascal Comelade?

    Quan van estrenar la versió d´en Joan Oller també hi va tocar en Comelade en directe, al Festival de Perelada.
    Gràcies
    Imma

    ResponSuprimeix
  9. ...aquí la música era enllaunada; ja ens hagués agradat veure a Comelade en directe.

    ...Lange també va ser parella de Baryshnikov, amb el qual té una filla. Quines coincidències!

    ResponSuprimeix