Central Park
M'agrada Central Park els caps de setmana d'estiu, perquè actua de lloc comú urbà, d'espai socialitzador dels novaiorquesos; és una gegantina plaça major de poble; el fòrum, l'àgora que s'omple de tots els típus físics que viuen a la ciutat: totes les edats, els dos sexes i les diverses orientacions sexuals, les religions i les creences, les cultures, les tendències i els estils, els rics, els menys rics i els pobres, els solters i els solitaris, les primeres cites i els primers pícnics, les parelles i les famílies al complet (amb el lloro, el gat i el gos), els sedentaris i els dormilegues, els atletes professionals i els juganers amateurs, els discòbols moderns del frisbee, els dels timbals, els de la bicicleta i els dels patins. Com cantava Sisa, “(…) no hi falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu”.
només he estat a NY una setmana, però llegint els teus posts és com si fos una mica casa meva. Gràcies Miquel!
ResponEliminaVaig tenir la sort de gaudir d’aquesta experiència i encara que ja fa bastant temps en tinc un record molt viu, per mi hi ha hagut a la meva vida un abans i un desprès des de que vaig “viure” una mica Nova York. El teu blog em fa de connexió amb aquest passat.
ResponEliminaAra deu fer bastant calor oi ?
Me n'alegro de poder fer-vos de pont amb NY.
ResponEliminaHauria de fer molta calor, però per contra enguany l'estiu és atípic i fa fresqueta a la nit.
Aviat trepitjaré aquesta herba!
ResponEliminaés tota la falta de plaçes majors condensada en un parc!
ResponElimina