Els millors ambaixadors catalans
A una de les estudiants xineses del grup, que acaba de defensar la tesi i que, per tant, ja és doctora, li agraden els Manel. L'altre dia al laboratori, els vaig fer sonar al meu iPod connectat a uns petits altaveus, i em va dir que li agradava aquesta música "dance folk" que practiquen. Me'n ha demanat una còpia.
Li vaig explicar que són un grup català i m'ha dit que la propera vegada que viatgi a Europa no es vol perdre Barcelona per res del món.
L'anècdota és un bon exemple que la música no té barreres idiomàtiques; i si en té, són únicament les que cadascú de nosaltres (per prejudicis lingüístics i culturals) ens hem autoimposat; també aquelles que provenen de la indústria i de les lleis del mercat.
Que serveixi doncs d'exemple, a qui li hagi de servir, per adonar-se'n d'una vegada per totes que la nostra cultura mereix el mateix respecte que la resta de les sis mil cultures del món.
I no li has preguntat: ah, dona estrangera, com 'ens' veuen els teus ulls?
ResponEliminaI jo que estic convençut que la immensa majoria del món mundial accepta i gaudeix la diversitat cultural; o això vull creure, si més no...
ResponEliminal amúsica és un idioma màgic
ResponEliminaAvui, a l'AVUI, pàg. 42, hi ha una crònica força interssant que deixa molt bé Els Manel:
ResponEliminahttp://paper.avui.cat/article/cultura/170187/poesia/prosa.html
jetuva
Es pot dir més alt, però no més clar.
ResponElimina…no se m'ha acudit :)
ResponElimina…potser sí.
…ho és.
…gràcies per la referència de l'AVUI!
…d'això és tracta, d'això i res més.
La música, per sort, no té fronteres. A l'estudiant xinesa li deu passar el mateix que em passa a mi amb els islandesos Benni Hemm Hemm. No entenc un borral del què canten... però m'encanten! O amb el japonès Shugo Tokumaru. O amb el senegalès Youssou N'Dour... i amb tants d'altres.
ResponEliminaquè bo! Aquestes coses em fan il·lusió pels Manel i pel que dius :)
ResponEliminaem quedo amb el concepte dance folk
ResponElimina