Els millors ambaixadors catalans

A una de les estudiants xineses del grup, que acaba de defensar la tesi i que, per tant, ja és doctora, li agraden els Manel. L'altre dia al laboratori, els vaig fer sonar al meu iPod connectat a uns petits altaveus, i em va dir que li agradava aquesta música "dance folk" que practiquen. Me'n ha demanat una còpia. 

Li vaig explicar que són un grup català i m'ha dit que la propera vegada que viatgi a Europa no es vol perdre Barcelona per res del món.

L'anècdota és un bon exemple que la música no té barreres idiomàtiques; i si en té, són únicament les que cadascú de nosaltres (per prejudicis lingüístics i culturals) ens hem autoimposat; també aquelles que provenen de la indústria i de les lleis del mercat.

Que serveixi doncs d'exemple, a qui li hagi de servir, per adonar-se'n d'una vegada per totes que la nostra cultura mereix el mateix respecte que la resta de les sis mil cultures del món.