…de Llumanera: Gresols
Lo crític musical del Herald comparava l'altre dia Il barbiere di Siviglia amb La Fille de Madame Angot. Que en saben de música aquesta gent! I també deia que Il barbiere no era una òpera digna de l'Acadèmia de Música de Nova York. Si hagués dit que l'Acadèmia de Música de Nova York no és digna de Il barbiere, l'ensopega!
En honor de la veritat s'ha de dir que el barber que vam veure a l'Acadèmia l'altra nit era tan dolent que si Rossini l'hagués vist s'hauria deixat la barba. Quina manera d'escorxar!
Lo crític del Herald és un pou de ciència. Los seus coneixements geogràfics són iguals que los seus coneixements musicals. Uns i altres poden cremar en una llumenera. Fa pocs dies digué la següent cosa: “La Fille de Madame Angot es representa fins als punts més remots del món. L'últim on s'ha posat en escena és Barcelona.” I ara, dir que Barcelona és un dels punts més remots del món! És molt sabatasses lo crític del Herald!
L'endemà, hi afegí aquest bram: “A Barcelona estan assajant Lohengrin i Rienzi. No és estrany que a Espanya no hi hagi pau.” La conseqüència és lògica. El que és estrany és que un pastanaga com aquest sia crític del Herald. No, tampoc això és estrany, perquè tots los redactors del Herald són pastanagues.
Any 1 / Nova York, Novembre de 1874 / Núm. I
A la web New York Theatres: Past and Present hi he trobat això sobre l'Academy of Music.
ResponEliminaConstruïda el 1854, al carrer 14 entre la tercera avinguda i Irving Place. Va ser un dels primers teatres d'òpera internacionals de Nova York. Destruït per un incendi el 1866, va ser reconstruït i va funcionar fins al 1926, any en què l'edific va ser enderrocat; tot i que ja des de començaments de segle, les classes benestants havien començat a freqüentar altres teatres més uptown. Als darrers anys, l'Academy va funcionar com a cinema i teatre de vodevil.
"Uns i altres poden cremar en una llumenera"
ResponElimina;)
Per cert Miq.,
1-per fi m'estic llegint el Weekend (d'estiu) a Nova York d'en Pla, des que el vas cita que el vaig adquirir, però era a la cua de la pila de llibres pendents de llegir, imagina't com era la muntanya! L'estic gaudint força.
2-Has vist "Les triplettes de Vellevile"?
http://www.youtube.com/watch?v=6fwM4hnsdSA
Vellevile és una mena de recreació lliure, grotesca i irònica (crítica) de NY... les imatges que recreen la ciutat son AL.LUCINANTS, surrealistes i delicioses. Hi ha uns frames, per exemple on es veu un barri on tot son Flat Iron Buildings.
Això és una crítica musical com... anava a dir Déu però no... com "la Llumanera" mana.
ResponEliminaEls insults i desqualificacions són mítics: sabatassa i pastanaga (em recorden els meus avis).
Ara que hi penso... aquest crític potser era un avantpassat del Woody Allen... per allò de que quan escolta Wagner li vénen ganes d'envair Polònia.
Oriol,
ResponElimina1-No t'estiris els cabells quan llegeixis el capítol dedicat a Harlem.
2-La vaig veure quan la van estrenar al cinema, però no en recordo les imatges de la ciutat, ni els Flatiron Buildings. Hi faré un cop d'ull.
joan,
Sí, a mi també em va fer gràcia aquest text, principalment pels insults ("pastanaga" i "sabatassa", crec que els hauríem de recuperar) i pel fet que fa una crítica de la mala qualitat de les produccions operístiques a Nova York… quant ha plogut des de llavors!