Carabassa!
Avui hem canviat l'hora d'aquest racó de món. A les dues de la matinada tornava a ser la una i, malgrat això, els corredors de la Marató d'enguany han sortit ben puntuals del pont de Verrazano-Narrows, que comunica els boroughs d'Staten Island i de Brooklyn. A la sortida, els han acompanyat quatre gotes de pluja i el mateix cel encapotat del dia d'ahir; l'últim d'octubre.
Dissabte a la nit, els llums de l'Empire State Building, d'un carabassa Halloween, presidien la ciutat. La parade cercavila de la sisena avinguda, al West Village, va durar el que va trigar la pluja a fer acte de presència. El paraigua era el complement en comú de vampirs, morts vivents i infermeres calentes. Almenys aquest cop, tot i la pluja, les temperatures (inusualment altes per l'època de l'any) no van passar factura a les portadores de disfresses curtes, escotades i picants que, cada cop més en la nit de Halloween, desbanquen les monstruoses.
:) Slutoween again
ResponEliminaNo les roben, les carabasses? El meu fornidor de carabasses, d'un hort de Castelldefels, les regala a amics i coneguts abans que algun lladregot se les emporti per vendre-les al mercat. I són molt més grosses que les de la foto
ResponEliminaQuina diversitat de carabasses! Són boniques vistes així, tot i que el seu sabor em resulta massa dolcenc.
ResponEliminaEl fet que ningú se les endugui és ben estrany des de la nostra òptica catalana (o barcelonina). És el mateix que passa amb les cadires dels parcs, que no estan collades al terra i no desapareixen pas.
ResponEliminaSón un fruit ben curiós les carabasses. A mi també me n'agrada la diversitat de formes i de colors.
Però... i la Gran Carbassa? Ja ha arribat o en Linus continua desesperant?
ResponEliminaL´altre dia a Catalunya Ràdio parlaven de si Castanyada o Halloween, i va trucar una senyora gran i sàvia dient que quan ella era petita ja buidaven carabasses i li feian una cara, aleshores hi posaven llum a dintre.
ResponEliminaDeien si ja tenia arrels cèltiques.
Imma