Quarts de quatre
Passes la metrocard per la màquina i sents com arriba el tren. Saps que és el teu; ho pressents. I és igual que corris, i baixis les escales de dos en dos, mentre sents per megafonia la cançoneta del “Queens-bound…”, perquè el perdràs. Efectivament, hi arribes quan tot just s'acaben de tancar les portes i arrenca davant dels teus nassos. Perdre el tren a determinades hores de la nit a Nova York és el pitjor que et pot passar. Ara t'hauràs d'esperar més de vint minuts, assegut en un banc de l'estació deserta —encara sort que avui no fa fred!— que comparteixes amb dos rodamons i una noia que ha tingut la mateixa fortuna que tu, però que almenys no ha vist com el metro s'esfumava davant dels seus propis ulls per una mil·lèssima de segon. Obres un llibre. Paciència.
Sort dels llibres que ens salven de més d'una des-espera.
ResponEliminaSi en passa un altre rai!
ResponEliminaA Rodalies de la Renfe s´haria d´esperar la matinada.
Bon viatge! Bona lectura!
Haver d'esperar tanta i tanta estona per un coi de metro em va sorprendre molt, quan hi vaig anar a les 10 de la nit ja em vaig haver d'esperar diria que més de 30 minuts, per què no ho arreglen?
ResponEliminaFa molta ràbia perdre'l davant dels teus nassos; però per altra banda s'ha de tenir en compte que amb el metro arribes a (gairebé) tot arreu i que funciona sense parar tota la nit.
ResponEliminaTot i això, és veritat que quan, de nit, el que més desitges és arribar a casa ben aviat, perdre el metro i saber del cert que t'hauràs d'esperar una bona estona, és desesperant (per exemple, en el cas de la línia N que ve de Coney Island i que té una freqüència de pas molt baixa).
A Barcelona, si estàs a Gràcia i vols tornar a Sant Cagat i són més de les 23.30h, entre setmana... buscat la vida fins a les 1.30h!!! Res a veure... És veritat que esperar 20 min en una andana fa ràbia però no tenir manera de tornar de Gràcia a Sant Cugat (20 min pels Túnels) amb transport públic. És ben trist... I el metro, ja saps, a partir d'una certa hora, búsca'l!
ResponEliminaOstres tu, m'hi he recordat...
ResponElimina