Nit a Bryant Park

Recupero una fotografia de fa anys, que havia format part de la capçalera de la Llumenera; de la primera capçalera, d'abans que les sabates de Marilyn Minter poblessin, durant tant de temps, els quatre dits superiors d'aquest blog . És curiós l'efecte de les fotografies i les paraules que aquí deixem emmagatzemades, que ens transporten directament a l'instant en què van ser preses i escrites. Una mena de salt enrere, real i tangible. És aquesta la funció original, primerenca, d'un diari personal? Potser sí, recordo amb exactitud mil·limètrica tots i cadascun dels instants associats amb els centenars de textos i d'instantànies de tots aquests anys —irrepetibles.