dimecres, 17 de febrer de 2010

Nit a Bryant Park

Bryant PrkRecupero una fotografia de fa anys, que havia format part de la capçalera de la Llumenera; de la primera capçalera, d'abans que les sabates de Marilyn Minter poblessin, durant tant de temps, els quatre dits superiors d'aquest blog . És curiós l'efecte de les fotografies i les paraules que aquí deixem emmagatzemades, que ens transporten directament a l'instant en què van ser preses i escrites. Una mena de salt enrere, real i tangible. És aquesta la funció original, primerenca, d'un diari personal? Potser sí, recordo amb exactitud mil·limètrica tots i cadascun dels instants associats amb els centenars de textos i d'instantànies de tots aquests anys —irrepetibles.

7 comentaris:

  1. Els records i les vivències sembla que es solidifiquen amb més força com més sentits hi intervenen i com més activitats s'hi troben implicades. Jo tinc ben vives, per exemple, les traques de València: la sèrie de llampecs lligada amb el soroll i, tot plegat, la olor (gairebé perfum) de la pòlvora.
    I, pel que fa a Nova York, també tinc molt present, per exemple, la Music Academy de Brooklin, a Ashland Place, al costat del gratacels, passejant-hi amb molt bones companyies.

    ResponSuprimeix
  2. Recordo una tarda passejant, passejant vaig anar a petar a Bryan Park. Anava ple de bosses i compres, i asseure'm allà a contemplar la gent i com s'anava fent de nit amb el Chrysler al fons va ser un petit plaer que tinc retratat a la memòria...

    ResponSuprimeix
  3. Hi ha sensacions i vivències que formen part de la memòria viva, que no oblidem.

    ResponSuprimeix
  4. El poder evocador d'una foto és immens. Te la mires i revius tot allò que va envoltar aquell instant. Aprofito aquest post per dir-te que gràcies al blog de Leblansky he conegut el teu i em sembla fantàstic. Ara mateix l'enllaço al meu.

    ResponSuprimeix
  5. Cesc,
    …jo tinc un record semblant, però amb Washington Square. Bryant Park és un oasi al bell mig de la concentració extrema de gratacels de midtown.

    kweilan,
    …sí, i les fotografies i els escrits ens ajuden a fixar els records que sovint són fugissers.

    llum,
    …gràcies, doncs, per haver arribat fins a aquest blog i celebro que t'agradi el que hi has trobat :)

    ResponSuprimeix
  6. Un blog reflexa parts de la nostra vida; repassar-ne posts antics és tan com remirar-se vells àlbums de fotos. No sé si és la funció primerenca d'un blog, però que té un efecte evocador de les nostres vivències, això segur que sí.

    Salut.

    ResponSuprimeix