Nevertheless, nevertheless, nevertheless

L'expresident Jordi Pujol ha pronunciat aquest vespre la conferència Europe & The United States in Today's World. Jordi Pujol ha estat convidat per The Catalan Center at New York University, a iniciativa del professor de Princeton University, Carles Boix, i del Program in Contemporary European Politics d'aquesta universitat. En la conferència, l'expresident ha navegat en un mar de generalitats sobre el pes d'occident (i les diferències del paper dels Estats Units i d'Europa) en l'escenari polític i econòmic mundial. Fins aquí tot bé i res de nou. Després, però, han fet acte de presència els valors, el pes de la demografia, la immigració i la identitat en la construcció europea, i, en aquest punt, al meu parer, el discurs de l'expresident ha començat a grinyolar. Per què els valors que s'atribueixen a occident són els únics vàlids i han de ser els hegemònics? En comparteixo el discurs quan parla del respecte als drets humans (que, per cert, no són garantits a tot occident) i, en el cas de l'extensió de drets socials a l'europea, però no quan fa referència a les polítiques (o no-polítiques) de natalitat dels estats membres de la Unió, o a la immigració i al suposat perill que pot representar per als valors i la identitat del país receptor. Tot i això, ha acabat amb una mirada positiva al futur i a la integració del “melting pot”. I amb un final, micròfon en mà i en català, amb tocs de talk show, que ha estat (amb diferència) la millor part de l'acte.