dissabte, 19 de juny de 2010

Shakespeare In The Park

Shakespeare in the Park

Us imagineu gaudir d'una obra de Shakespeare a la llum dels estels (dels pocs que es poden veure) al bell mig de Central Park? Això és el que cada estiu intenten els soferts novaiorquesos que fan hores i més hores de cua a la intempèrie per aconseguir una de les entrades gratuïtes d'aquest cicle de teatre que organitza el Public Theatre (l'equivalent al nostre Teatre Lliure). L'esdeveniment rep el nom Shakespeare In The Park i és un dels clàssics culturals imprescindibles de l'estiu a Nova York: cada any dues obres (almenys una de Shakespeare) i, de tant en tant, l'aparició d'un actor ben conegut (fa quatre anys, per exemple, Meryl Streep a Mare Coratge de Bertolt Brecht). I, tot això, se celebra des de mitjans dels anys cinquanta amb diversos noms (entre els quals l'original, New York Shakespeare Festival) i, des de 1961, al Delacorte Theatre, l'emplaçament actual a l'aire lliure a Central Park.

Durant tots aquests anys que fa que visc a Nova York, tot i les ganes, les cues interminables que es formen al parc per aconseguir entrades sempre m'havien tirat enrere. La gent hi va a trenc d'alba, quan obren el parc, o alguns fins i tot hi passen la nit i esperen pacients, a la cua, que obrin les taquilles a la una de la tarda i comencin a repartir entrades. Fa exactament una setmana, per una conjunció d'astres meravellosa vaig assistir a l'estrena de The Merchant of Venice (El Mercader de Venècia), una de les dues obres que es representen enguany, juntament amb The Winter's Tale, i en la qual hi actua Al Pacino. La cua per les entrades, la van fer uns amics (des de les deu del matí) i en un altre punt de la ciutat. A Central Park, la darrera persona que va aconseguir-ne hi era des de quarts de sis. Confesso que em vaig sentir afortunat de poder gaudir, finalment, en companyia de bons amics, d'un Shakespeare In The Park; d'aquest Merchant, amb un magnífic Shylock interpretat per Pacino. Tot un luxe.

9 comentaris:

  1. En nou anys no vaig poder superar la mandra defer tot un día de cua...has tingut sort!

    ResponSuprimeix
  2. Jo també he patit les enormes cues i... m'he quedat sense entrades! Quina sort de tenir amics tan matiners i pacients!

    ResponSuprimeix
  3. SM,
    Sí noi. Jo anava pel mateix camí, si no fos perquè uns novaiorquesos de primer any, més espavilats que el pseudoveterà que escriu aquestes línies, van muntar un operatiu amb una estratègia mil·limetrada per aconseguir-ne.

    Mariàngela Vilallonga,
    :) Penso que no val la pena si has de passar tota la nit fent cua, o si t'has de llevar un dissabte a les quatre del matí per anar d'excursió cap al parc i agafar lloc fins a la una que obren les taquilles. En el nostre cas, els més matiners van arribar uns minuts abans de les deu del matí, en un punt de Harlem, en el qual (a partir de la una, també) repartien uns vals que després havies de canviar al Delacorte Theatre per entrades.

    ResponSuprimeix
  4. Si no pense en la cua, em sembla una meravella, de les que val la pena aprofitar.

    ResponSuprimeix
  5. No en vam veure. Està força controlada; les entrades són pel mateix dia i, en la majoria de casos, qui fa tantes hores de cua per aconseguir una entrada, no ho fa per vendre-la després. També hi ha un petit nombre d'entrades a preus prohibitius, si vols estalviar-te la cua, o per a "directius" d'empreses que patrocinen l'esdeveniment.

    ResponSuprimeix
  6. Jo hi vaig anar fa cinc anys. Cada dia matinava per nar a córrer per Central Park i de cop, un bon dia em trobo amb la cua. Doncs jo que també m'hi poso. Va valer molt la pena!

    ResponSuprimeix
  7. Puigmalet,
    Déu n'hi do quina coincidència! I quina obra hi vas veure?

    ResponSuprimeix
  8. Crec que va ser "As you like it". Cap actor famós però molt divertit.

    ResponSuprimeix