dissabte, 3 de juliol de 2010

El destí de les grans ciutats…

Manhattan, 2

«El destí de les grans ciutats sempre ha estat aquest. Ja no són exactament del país del seu assentament, sinó que es converteixen en capitals del món. Qui coneix només Nova York s’equivoca si s’imagina que ja coneix els Estats Units. Aquesta ciutat fabulosa, absurda i tan misteriosament lírica ha d’ésser referida a ella mateixa. No hi ha cap dubte que en el seu resultat final és profundament americana. Però també és cert que el fruit d’aquest esforç ingent se li escapa de les mans i en un cert sentit ens pertany a tots. Al capdavall, a Nova York, a desgrat de les seves incomoditats evidents, ens trobem tots a casa.
Per això mateix aquesta ciutat tan enorme, selva de ciment i de ferro, hi ha un moment que té intimitat misteriosa i, també, una dolcesa sorprenent. Encara que sembli una paradoxa, recordo de Nova York hores silencioses, crepuscles romàntics, una pau acollidora en una cantonada perduda.»

Joan Teixidor. Tot apuntat 1965-1975. Destino, 1981.


Vist a Mapa Literari Català 2.0


5 comentaris:

  1. Hi coincideixo al 100%, en tots els aspectes.

    ResponSuprimeix
  2. No es podia descriure millor el sentiment que desperta NY. Quina meravella.

    ResponSuprimeix
  3. Preciosa reflexió. No puc dir més perquè no conec NY, però el text de Teixidor, barreja de reflexió i sensació, m'ha agradat molt.

    ResponSuprimeix
  4. Aquest és un tema recurrent quan parles de Nova York i que, com deia Teixidor en l'apunt, és aplicable a altres grans ciutats (o a les ciutats en general). Recordo que una de les primeres coses que em van dir quan vaig venir a viure aquí és que si només havia visitat Nova York, no coneixia els Estats Units de debò. Les ciutats tenen un caràcter propi que es nodreix de les procedències múltiples dels seus habitants… i més en ciutats portuàries com aquesta.

    ResponSuprimeix
  5. Coincideixo amb tu. No ets sents gens forastera en aquesta ciutat.

    ResponSuprimeix