dissabte, 31 de juliol de 2010

“Meet me in Montauk…”

Clementine: “Hi Joel” (“Hola Joel”)
Joel: “I love you” (“T'estimo”)
Clementine (a cau d'orella): “Meet me in Montauk…” (“Busca'm a Montauk…”)

Montauk, 3

L'illa llarga (Long Island), on s'assenten dos dels boroughs de la ciutat (Queens i Brooklyn) és, com indica el seu nom i com va escriure el periodista Enric González en el seu llibre d'històries de Nova York, una illa allargassada amb forma de crani de caiman. Cent vint milles, una mica més de cent noranta quilòmetres, separen Nova York de la punta més a l'est de Long Island, del darrer poble, Montauk, i del far que la presideix. Ja dèiem dies enrere que sortir de Nova York no sempre és fàcil. En aquest cas, metro, l'enllaç a l'estació de Jamaica (Queens) amb un tren de Long Island Rail Road i gairebé quatre hores de viatge et transporten al final de tot del trajecte: allà on s'acaben les vies, perquè més enllà no hi ha res més que una punta escarpada, un far (hopperià) i l'oceà.

8 comentaris:

  1. Sempre he tingut una debilitat especial pels fars. Un bon lloc per perdre's, o fins i tot per trobar-se. Tant se val!

    ResponSuprimeix
  2. gran pel·licula i segurament gran lloc!

    ResponSuprimeix
  3. Molt Hooperià. Aquest far em dona una mica de mal rotllo, una mica peli tipus I Know What You Did Last Summer.
    No vull pecar de de provincià, (encara que sé que ho faré, el pecar vull dir...) però per fars, els del Empordà...

    http://www.flickr.com/photos/7455207@N05/3363089684/

    ResponSuprimeix
  4. Aquest pintoresc far fou encarregat per George Washington allà per 1792 i és un dels més antics dels Estats Units.
    I serveix de punt de referència als surfistes de la zona...

    ResponSuprimeix
  5. Cesc,
    Jo també. I si a més, com dius, la història d'aquest es remunta a George Washington…

    Albert,
    La pel·lícula és màgica… per mi, la millor de Gondry.

    Estilògraf,
    Jo també em quedo amb els nostres (inclosos els de l'Empordà)… sobretot per proximitat.

    ResponSuprimeix
  6. Efectivament, nava a dir, és el far d'Edward Hopper? O només ens hi evoca? Fins i tot la mica de Cirrus del cel ens el recorda. Sempre m'ha cridat molt l'atenció Long Island més enllà de Nova York.

    ResponSuprimeix
  7. Abelunimbus,
    Crec que molts dels paisatges hopperians (els reals dels seus quadres) són de Cape Cod, MA. Però aquest de Montauk me'ls va recordar.

    ResponSuprimeix