Vénen turbulències
Take me to the water
La felicitat surt de l’olla on garapinyen els cacauets (és dolça), passeja entre els gratacels, es perd al subway (és distreta), es deixa prendre la mesura dels pits a Victoria’s Secret (és dona), compra llibres estranys al MoMA (té tics consumistes), és fan dels Knicks (de les que criden «Defense! Defense!»), creu que votarà Obama i canta gospel els diumenges.
Què hi fem aquí? Què hi faig aquí si la felicitat és a Broadway?
Quin gust.
ResponEliminaDoncs cap a Broadway me'n vaig aquest agost... Quines ganes!
ResponEliminaEl poema de Sara Bailac sobre NY i la felicitat és un dels que més m'agraden del llibre, perquè amb quatre ratlles descriu a la perfecció diversos elements característics de la ciutat, dels molts que té… i les sensacions de qui s'hi enfronta.
ResponEliminaNo cal dir que tot el llibre val molt la pena.
Molt
ResponElimina