Tribute in Light

Des de 2006 que no passava un onze de setembre a Nova York. Enguany ha caigut en dissabte i, a primera hora del matí, com cada any coincidint amb el moment just de l'impacte dels avions a les torres bessones, ha començat l'acte de record de les víctimes de l'atemptat contra el World Trade Center: s'han succeït els parlaments, els moments de silenci i la lectura dels noms de les persones que hi van perdre la vida, tot televisat i a una hora en què bona part dels novaiorquesos dormien o començaven el cap de setmana (polèmiques a banda). A Nova York, el record d'aquells dies fatídics de setembre és present cada inici de tardor des de fa nou anys; no se'n parla gaire si no ets tu qui pregunta, qui treu els fets a la conversa. L'altre dia, un amic ens explicava els seus records de l'onze de setembre del 2001: tot just feia dues setmanes que havia arribat a la ciutat, provinent d'un país àrab, quan va tenir lloc l'atemptat. També he recordat el que em va explicar una amiga, que llavors vivia a Nova Jersey, davant de les torres bessones, i com ho va viure en primera persona de camí cap a la feina. Records soterrats o records molt presents que, inconscientment, esmorteïm. Ahir al capvespre, un any més, es van encendre els llums reflectors, aquest Tribute in Light que, des de la zona zero, simbolitza les torres i en projecta el record cap al cel. I l'any que ve, en farà deu.