dilluns, 22 de novembre de 2010

Leaving New York, never easy

Potser és ara i aquí que hauria de fer-ne l'anunci; perquè les pàgines d'aquest blog són indestriables d'aquest lustre, d'aquests cinc anys que he passat a Nova York: avui, 22 de novembre de 2010, falta exactament un mes per dir adéu, de manera definitiva, a aquesta ciutat que, personalment, ha significat tantes (i tan bones) coses. Falten exactament quatre setmanes per posar punt final a l'etapa novaiorquesa de qui, durant aquests 51 mesos —59 mesos, si comptem la forma embrionària del blog—, ha escrit vora nou-cents textos sobre la ciutat dels gratacels: la ciutat que aquí vaig rebatejar com “de les línies verticals”. Sé que seran setmanes intenses, atapeïdes de feina i, en les quals, probablement, no em podré acomiadar com déu mana de Nova York. Tampoc he meditat encara la mutació que forçosament haurà de patir La Llumenera de Nova York quan comenci a mirar-se Nova York des de la distància; alguna cosa n'haurem de fer. Però el que sí que sé del cert és que aquest aprenent de cronista trobarà a faltar totes i cadascuna de les línies verticals (i dels plecs) d'aquesta ciutat fascinant. Leaving New York, never easy.

Skyline, 3

25 comentaris:

  1. Encara que sigui de lluny estant, confiem que continuïs compartint línies horitzontals amb nosaltres. Un canvi de perspectiva pot donar molt de si.

    ResponSuprimeix
  2. Marxes realment de NY? On vas, Miquel? Que serà dels eternament homesick de NY sense els teus escrits?

    ResponSuprimeix
  3. Serà una llàstima no seguir tenint els teus ulls per seguir de prop aquesta ciutat tan impressionant, però segur que on els posis en el futur també se'ns farà interesssant, perquè és la teva manera d'explicar-nos les coses que en el fons ens té atrapats.
    Petons, miq!

    ResponSuprimeix
  4. Diuen que quan Gauguin, des de la Polinèsia, va anunciar que tornava a París, el seu marchant li va dir que ni parlar-ne, que això seria com acabar per sempre més amb el mite del geni llunyà. Si us plau, no et quedis a NYC. Torna i continua alegrant-nos la vida amb les teves línies: verticals, horitzontals, quebrades, ondulades. Sigui com sigui (i tal i com ens van ensenyar a l'escola), de punts infinits.

    ResponSuprimeix
  5. Segur que trobaràs l'angle adequat, enllà on estigues, per seguir parlant de coses interessants. No ens coneguem, però permet que et desitge sort a la nova etapa que encetes i que et done les gràcies per haver compartit tantes i tan bones reflexions i imatges d'aquesta ciutat.

    ResponSuprimeix
  6. No va haver un grup de "newyorkins" que va editar una publicació a Barcelona?

    Investigarem.

    ResponSuprimeix
  7. Ah, el temut moment de marxar! Molta sort en la nova aventura. Trobaré molt a faltar les teves cròniques... Com em trauré ara de sobre la nostàlgia???

    ResponSuprimeix
  8. tot comença i tot acaba! t'endus una experiència inoblidable que perdurarà per sempre. sortós tu que ho has pogut viure. com han dit la resta de "comentaristes", enyorarem els teus comentaris i les teves cròniques i aventures novaiorqueses!!! però també pot ser interessant descubrir algun altre racó del món, vagis on vagis!!

    Maria

    ResponSuprimeix
  9. Ai... Jo ja et vaig dir el què!

    ResponSuprimeix
  10. Ànims. I al lloc on vas com són les línies?

    ResponSuprimeix
  11. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  12. Supose que has tingut la sort d'una experiència (llarga experiència) en aquesta ciutat que, tot i que no la conec, gràcies a la lectura de les teues cròniques em fa l'efecte que és incomparable. Et desitge sort en el camí que tingues pensat seguir ara i m'agradaria que preservares aquest blog, vull dir que si algun dia n'obris un altre m'agradaria que no tancares aquest, que el deixares obert perquè puguem retornar a llegir tal escrit o tal altre que en el seu moment ens va agradar tant.

    ResponSuprimeix
  13. Ha estat -és- un plaer llegir-te i viure amb tu part d'aquesta etapa. Desitjo que el nou camí et sigui també profitós, ... i a nosaltres.

    ResponSuprimeix
  14. Fa molt de temps que llegeixo i recomano els teus escrits. Eren una barreja rara de bon català i bones fotos. Faràs com has de fer, però jo miraré de seguir-te. Potser jo també plegaré aviat, perquèno hiha res que sigui per sempre

    ResponSuprimeix
  15. Quan marxes, ho fas amb molt poques coses clares, excepte una... Que tornaràs, oi que si?

    M'alegro que ho hagis passat bé, però pensa que si t'hi quedessis gaire temps més, se't faria monòton, i que és millor marxar amb una gran felicitat i un ventall de records guapissims que ja mai més oblidaràs.
    Moltes gràcies per fer-nos estar una mica més a prop de Nova York cada dia...

    Ens veiem!

    ResponSuprimeix
  16. El retorn crec que mai pot ser del tot complert. Una part de tu perdurarà a Gotham pels segles dels segles. I si, una perspectiva una mica llunyana et pot fer relatar amb un to de melangia les memòries de la ciutat. Te'n vas, si. Però t'emportes una part d'aquesta ciutat que enganxa fins abans d'arribar-hi per primera vegada.

    Molta sort en aquesta nova etapa, Miq!

    I d'això, investigarem això que diu en Ruben de la revista d'uns novaiorquesos a Barcelona

    ResponSuprimeix
  17. Potser caldrà que canviis el nom del bloc, però estic segur que allà on siguis continuaràs exhibint la teva capacitat descriptiva i l'originalitat del teu punt de vista. Quedem a l'espera de notícies.

    ResponSuprimeix
  18. I ara qui farà de Llumenera a la Ciutat? Et trobarem a faltar allà. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  19. Puigmalet… tindré en compte això que dius del canvi de perspectiva.

    gemma… sembla que sí després de cinc anys. La primera parada serà Barcelona.

    Rita… Moltes gràcies! Ho intentaré.

    jetuva… no sé si la comparació amb Gauguin és la més adequada en aquest cas, perquè sí que tornaré i procuraré fer el que em recomanes.

    David del carré Blanc… Gràcies; a veure si és veritat i trobo l'angle necessari per a continuar escrivint en aquest blog.

    Rubèn… el grup de novaiorquesos retornats cada cop és més gran, i m'han dit que celebren Thanksgiving i tot!

    SM… Moltes gràcies! A mi em va passar el mateix amb les teves, però de ben segur que n'hi haurà d'altres que ens explicaran què passa cada dia en aquesta ciutat tan fascinant.

    Maria… Gràcies! Sí, aquests anys i l'experiència han estat inoblidables. Alguns que altre escrit sobre NY encara caurà un cop retornat.

    defak… :-)

    Flanagan… una mica menys verticals que a NY, crec recordar.

    novesflors… Moltes gràcies. Et faré cas: La Llumenera continuarà obert i així jo també podré tornar-hi i recordar tots aquests anys i els bons moments a NY.

    pere… Igualment! És un plaer llegir-te a tu també i moltes gràcies pels bons desitjos.

    joanot… No pleguis! Ens quedes tu, ara, com a cronista experimentat de NY, com a mirada catalana a la ciutat dels gratacels. Jo també continuaré llegint-te i recomanant els teus escrits.

    Ferran… moltes gràcies pel teu comentari. A veure si ens coneixem algun dia. Fes-los una abraçada al Dani, a la Laia i a la Jana de part meva.

    Cesc… Moltes gràcies! Compartim la passió i la fascinació per NY: m'agrada això que dius de la perspectiva llunyana en el relat de les memòries de la ciutat… ho intentaré explorar.

    Allau… La Llumenera, d'una manera o d'una altra, continuarà… i potser ho farà acompanyada d'un germà petit, que ben aviat us presentaré :)

    Rafa… segur que n'hi haurà un, una… o molts d'altres. Per sort NY continuarà sent el que és, i hi haurà catalans (i gent d'altres racons) que, meravellats per la ciutat, voldran compartir per escrit les seves vivències. Moltes gràcies, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  20. Em sap greu haver arribat tard a aquesta aventura. Però suposo que quan tornis encara tindràs moltes coses per explicar de NY. O d'on sigui.

    A veure quina cara farà el germà petit :)

    ResponSuprimeix
  21. La fi del principi. L'anticipació de la partença. El naixement d'uns altres ulls esbatanats. La posta de sol que tan bé vas saber fotografiar amb aquella parella que es besava en un pont enquadrat pels gratacels (o m'enganya la memòria?). Els concerts narrats. La teva pròpia imatge reflectida als vidres dels edificis. La teva relació d'amor amb la gent i els ponts i els gratacels i els parcs... La teva història d'amor amb la història de la ciutat. Les històries de la gent. Les anècdotes de les mil Novayorks que has anat descobrint(-nos). Les imatges. Les descripcions d'olors. La literatura generada. L'amor pel detall, el vocabulari triat. Les dots d'observació. Els racons. Tot això no s'esvaïrà mai del tot. Resta en la retina del lector. Resta en algun substrat químic amagat en els cervells de ¿milers? de lectors. Els arxius no menteixen. Long live La Llumera!

    ResponSuprimeix
  22. Com trobaré a faltar les teves cróniques. Jo vaig tenir la sort de visitar, durant 10 anys, molt sovint NY (el meu fill hi vivia) i moltes vegades els teus escrits em fan passar l'anyorança d'aquesta ciutat tan fascinant.
    Però vagis on vagis continua escrivint.
    Gràcies. Josefina

    ResponSuprimeix
  23. Barrut,
    David,
    Josefina,
    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Aquestes darreres setmanes són un no parar de feina. M'agradaria poder-vos deixar aquí una resposta més elaborada. Almenys que quedi el meu agraïment com a resposta als vostres comentaris i a tots els comentaris dels que heu anat seguint al llarg d'aquests 5 anys els textos d'aquest blog en la seva versió novaiorquesa. Ha estat un plaer poder-vos acostar la realitat (almenys la que jo he viscut en primera persona) d'aquesta ciutat. Segur que a partir d'ara n'hi haurà d'altres; i d'altres que ho faran millor, i des d'una òptica diferent. Jo intentaré, amb una periodicitat menor, continuar escrivint aquí sobre la ciutat dels gratacels, que ens meravella a molts de nosaltres.
    Gràcies a vosaltres!

    ResponSuprimeix
  24. Ens entristeix molt que acabi aquesta etapa que ja és nostra, i ens n'alegrem molt de tenir-te a prop tant aviat. T'he deixat el meu cpmiat/benvinguda al post del 14/11. I irant cap endavant, proposo; Una visió BCN-NY com a nou rumb de plantejament seria deliciosa. Anims amb la recta "final".

    ResponSuprimeix
  25. Gràcies amic Malet!
    Pensa que la Llumenera no la tancaré pas i que hi continuaré plasmant la meva visió, a partir d'ara des de la distància, de la ciutat de línies verticals.

    ResponSuprimeix