diumenge, 10 de setembre de 2006

Icones pop

D'icones de la cultura popular n'hi ha per a tots els gustos. La raó de ser de l'expressió del poble és generar-ne. Icones que identifiquen una col·lectivitat, un grup, una tribu, un corrent. El reciclatge impera i és la deu de la renovació constant, de la creativitat. Els tags, els grafits, les siluetes de paper pintat monocromàtiques o bi, encolades en parets òrfenes de les nostres ciutats. Cultura de l'oest. Tot allò que ens agermana com a Western Civilization a un grapat de cultures que compartim alguna cosa més enllà del menjar ràpid i de la franquícia comercial. Algú podria parlar de franquícia cultural o, senzillament, de còpia. Però l'expressió ja ho té això, es transmet com un virus que infecta urb rera urb. En alguns casos de forma espontània. En d'altres, de forma intencionada, interessada. La cultura també és negoci, no ens enganyem.



La darrera icona que ha creuat l'atlàntic i que, en els mesos que vindran, omplirà pàgines als diaris són les bambes penjant d'un fil elèctric amb què obríem aquesta segona temporada de La Llumenera. Ompliran pàgines als diaris. Si més no, segur que faran alguna incursió a la secció de cartes al director de La Vanguardia. Al costat de les polèmiques tradicionals entre defensors i detractors dels mitjons llisos o amb rombes, entre doctorats en l'exquisit art de penjar un quadre (amb un clau central, o amb dos als costats?) i els pocenfeinats versant si el paper d'un rotlle de vàter ha de penjar endins o bé enfora.



Els parells de bambes penjant del fil elèctric faran córrer rius de tinta: "Jo he sentit que el primer parell el van penjar a Harlem a mitjans vuitanta..." "No, home, no, tot va començar en un suburbi de LA", "A mi m'han dit que és cosa de bandes, que quan un membre de la banda mor li reten homenatge penjant-ne les bambes al fil elèctric sobre el lloc de l'infortuni", "Si, dona, és cosa de bandes, però és el signe d'una amenaça cap a un d'una banda rival. Que marquen territori, com els gossos", "Diuen que és l'anunci que al barri hi ha un drug dealer", "Doncs, jo vaig llegir que era cosa de marrecs d'institut, de high school, que en diuen als Estats Units", "Si, jo també vaig sentir que eren ritus iniciàtics d'entrada a la vida adulta quan perdien la virginitat, o quan acabaven el curs", "Pro no és ben bé el mateix", "Calla, gamberrades, això només són gamberrades. Incivisme, i aquí a Barcelona, només sabem copiar l'incivisme", "Jo n'he vista una, de fotografia, de Los Angeles, en què hi ha més de vint parells de sabatilles penjats", "Per internet diuen que és moda, que s'està extenent per moltes ciutats, primer als Estats Units, i després per Europa", "Si, jo n'he vistes al Raval de Barcelona, però són de fusta retallades", "Les que vaig veure jo eren ben noves, les havien pintades de color d'argent". Tots amb la sabata a la boca.

Sigui el que sigui, esperem, però, que la tinta no arribi al riu.


fotos: m.bello (williamsburg, brklyn)
música: qualsevol del "the greatest" de cat power (aquesta nit a la bowery ballroom)

Cap comentari:

Publica un comentari