Tour de force

The Greatest ha suposat un punt d'inflexió en la carrera de Cat Power, l'alter ego de Chan Marshall. Després d'uns anys en què havia suspès concerts i abandonat una actuació enmig de llàgrimes i a mig fer, Cat Power gira acompanyada de The Memphis Rhythm Band, l'ensemble de més de deu músics amb què va enregistrar el seu darrer disc a la ciutat del Mississipí. Tornava a la ciutat de Nova York per segona vegada després dels concerts de començaments de juny al Town Hall, i tornava per demostrar del que és capaç. En un tour de force, la tarda i la nit de diumenge: programa doble a dos quarts de cinc i dos quarts d'onze.



El segon dels concerts va començar amb els de Memphis portant la batuta i marcant el ritme; catifa vermella sonora per a Cat Power, que va sortir a l'escenari amb els primers compassos de la tercera cançó, la que dóna nom al disc. En van sonar unes quantes més del "The Greatest": "Love & Communication", "Where Is My Love", "Living Proof", "Could We", "Empty Shell", "The Moon", alguns clàssics, una paròdia de Dylan, la seva versió de "The House Of The Rising Sun", i un "Satisfaction". Es van alternar els solos d'ella, veu i guitarra o veu i piano, d'una sensibilitat exquisida, amb peces plenes de soul interpretades amb tota la banda: secció rítmica, de vents, de corda, teclats, baix i guitarra, i dues coristes. I Cat Power que dansava, com ho fa sempre, amb una cadència a mig camí de la gimnàstica i del taixí. Quina veu, quins matisos afònics, quins greus, quins aguts. Fins i tot la seva carraspera enamora. Gairebé dues hores closes tancant el teló mentre sonava la cançó de l'any, aquest "Crazy" tan ballable de Gnarls Barkley. I Cat Power palplantada al bell mig anar-hi cantant a sobre. I d'un braç que l'estiraven cap endins.