dijous, 28 de setembre de 2006

La ciència de l'escriptura

O l'escriptura de la ciència.
Els científics quan ens desenganxem del "bench", del taulell, ens trobareu davant de la pantalla de l'ordinador, generalment escrivint. Per ser més justos amb la realitat, es podria dir que reescrivint. Així com ens passem la vida experimentant amb coses que mai veuran la llum, passem molt de temps escrivint-ne d'altres que no arribaran a la versió final. Esborrany, versió una, versió dues, i tres pometes té un pomer. Reversió, aversió, revisió, visió i miratge, i santornem-hi. D'aquí la gran troballa dels ordinadors i dels tractaments de text que et permeten, amb una facilitat pavorosa, de retallar i enganxar a plaer. I això ho moc cap aquí. No aquesta referència em quedarà millor allà. I si em menjo aquest paràgraf faré justes les mil cinc-centes paraules que em demanen i no les sobrepassaré.

Ens passem la vida entre projectes per a demanar calé... per fer recerca; i sol·licituds de beques per a demanar calé... per als 3 àpats diaris de rigor i un sostre. Més rarament, escrivim algun article especialitzat, quan la flauta ha sonat i encara no ens han passat la mà per la cara. I almenys, en una ocasió, tots nosaltres parim un llibre de títol doctoral i lenta cocció.

Es demana (s'exigeix) originalitat, creativitat, concisió. No et deixis cap dada que no s'entendrà i no et donaran la beca, però vés al gra que sinó et passaràs d'extensió i a l'hora d'enganxar el text a la finestreta de la sol·licitud en línia, l'ordinador fotrà un pet que l'hauràs d'anar a cercar a l'altra punta del lab.

Els científics també exercim de traductors sense haver-ne cursat carrera. Almenys els catalans, que pel fet de ser políglotes i de tenir més governs superposats que qualsevol de les altres tribus d'indis que habiten el planeta, tenim l'avantatge i la possibilitat de vendre el nostre producte en més finestretes (virtuals i reals) on sentirem els "torni si li plau demà", "vuelva usted mañana", i "good luck next time" de torn, si més no en tres llengües. Aquí la creativitat torna equilibrisme lingüístic, i fés el pont i la vertical, i tres salts mortals sense xarxa i de puntetes, per tal d'encaixar l'ascèptic llenguatge científic a les formes específiques de cada llengua. I en aquest punt, és en el qual l'escriptura és torna ciència.


--
L'autor,
entre Beatriu de Pinós i Ministeri "reloaded". Waiting for an EMBO i pensant en un projecte NIH sobre neurociència. De fons, l'aleatori de l'iTunes 7 fa de les seves i encadena tres veus que rasquen; "Eu vim da Bahia" del "João voz e violão" de João Gilberto, "Alice" del disc homònim de Tom Waits i "One Of These Things First" del "Bryter Layter" de Nick Drake.

Cap comentari:

Publica un comentari