dimarts, 12 de setembre del 2006

La síndrome del full en blanc


Arribar a casa, obrir la porta, de casa, obrir la porta, de la nevera. Per aquest ordre. Podria ser a l'inrevés. Són aprop l'una de l'altra. I trobar un iogurt blanc caducat. Només un iogurt natural(ment). Al·legoria de paper. Síndrome. ¿Quins en són els símptomes doctor? Idees fugisseres. Costa caçar-les al vol, i les muses fan vaga general. Ha mirat de comprar paper reciclat? D'aquell un xic més torrat... potser així... Heprovatd'encadenarunaparauladarreral'altra, i ni així, resten presoneres, al full, en blanc.

I la paperera, que s'omple de paraules que perden tota perspectiva perenne de perseverar sobre paper.

Punt.



(a fora sona "replay" dels antònia font).

4 comentaris:

  1. vist el panorama, te cedesc la història (sense idili) amb el tipo del control de passatgers de l'aeroport de newark perquè puguis donar forma a un relat i omplir el paperet. annie hall. comment 2.

    ResponElimina
  2. ondia, tu, nou blog!
    m'havia despistat una mica i de cop i volta el té esser cibernètic s'havia reeditat!!
    Com tu, jo també amb síndrome del full en blanc.
    Ànims, que podrem!

    ResponElimina
  3. Ei Miquel! Recordes l'home de central park que et vaig comentar? He trobat això:
    http://www.thatguitarman.com/

    Per si el cap de setmana també el tenies en blanc...

    Petons des d'Andorra.

    Aina

    ResponElimina
  4. sight (que diuen aqui)

    ResponElimina