dilluns, 2 d’octubre de 2006

Comiats


Persones que passen fugaçment per la nostra vida. I que, tal i com van entrar-hi, se'n van, de puntetes sense fer soroll. Un cop ja no hi són, ens n'adonem de la seva absència, de la petja que han deixat. És com una marca lleugera al coixí. La silueta retallada, l'esquelet d'una forma que exercia una pressió, que ha deixat l'empremta sobre la sorra, i que l'onada anirà desdibuixant amb el pas de les hores. Sense el ressò del dring, tot d'una, la tonada ens torna al cap, i pensem en la importància d'aquesta harmonia mínima, petita, suau, que ja no hi és. Ens manca una peça. Erem desconeguts. I ara ja no som. Res.

(a la noia de l'illa de java).

1 comentari:

  1. Miq! Un record dolç i suau, encara rient d'una conversa agradable, quan 'agradable' pren el sentit de quan van parir la parauleta.
    Merci per ser-hi, per fer-me ser conscient que hi ets. Un petó i un somriure.

    Lo

    ResponSuprimeix