Lletres subterrànies

Fa temps (no en fa tant) et fiquessis al metropolità que et fiquessis, tant li feia si eres a Londres, Barcelona, Paris, Moscou o Nova York, era fàcil que en el trajecte et creuessis amb diverses persones que llegien el mateix llibre sobre nosequincoi de codi d'un savi del renaixement. No calia remenar massa llistes de vendes, ni fer anar la calculadora per adonar-se que la gallina dels ous d'or no parava de pondre. Ara, pel·lícula inclosa, la cosa s'ha calmat. Avui, l'èxit de vendes es diu Noam Chomsky. I és que el residu de sofre d'un banyeta més temible que el dels pastorets, perfectament dosificat des del púlpit principal de les desunides, ha fet que un llibre del lingüista nordamericà s'enfilés al més venut d'una llibreria en línia amb nom de selva tropical i que se n'exhaurissin totes les existències a la cadena de llibreries per antonomàsia de la ciutat. Tot i això, aquesta setmana al metropolità que travessa les entranyes de Gotham no s'hi ha vist un increment notable d'antiglobalitzadors generativistes. Les lectures són variades, com cada dia, com cada setmana. Aquest vespre, per posar un exemple, hi he vist un manual d'anglès per a xinesos al costat d'un llibre amb tapa dura i considerables dimensions sobre neuroanatomia. El Times, de rigor i rigorós. El Post, infumable. La premsa gratuïta; NY AM, Metro. Algun periòdic esportiu. Algun d'hispà; Hoy. Una bíblia de butxaca, evidentment amb paper bíblia. El satíric; The Onion. Les bíblies del temps lliure: The Village Voice i Time Out. Revistes morbogràfiques sobre Brangelina. I porten un any així. I llibres, molts llibres variats. Un de l'Ed McBain, les follies de l'Auster, The Confederacy of Dunces del Kennedy Toole, el volum primer de les cròniques del Dylan, Teacher Man del McCourt, un assaig de la Sontag, un García Márquez en versió original, un altre en versió anglesa. Jo, entre granotots, tot just aixecava la vista per sobre de la pàgina 118 de La pell freda.