dijous, 26 d’octubre de 2006

Són les vuit

Són les vuit del vespre. Fa tres hores que em dedico a fer seccions de 8 micròmetres d'un embrió mutant amb el criòtom i tinc la mà esquerra en procés de congelació. L'invent aquest funciona per sota dels vint sota zero.

Són les vuit del vespre. I estic desmuntat, però no volia anar-me'n un altre dia sense deixar res al bloc. El cap em bull. He d'explicar moltes coses. Podria fer algun comentari sobre el que ens ve a sobre a partir de totsants al nostre país petit. Aquí al meu país gran d'adopció també passen per les urnes un dia d'aquests. I tot per omplir de cadires un senat. Podria fer algun comentari sobre la campanya d'aquí, o la d'allà. Sobre l'anunci del protagonista de Retorn al Futur defensant un vot pro recerca amb cèl·lules mare. Ha aixecat bona polseguera per aquestes contrades.

Són les vuit del vespre. I hem quedat amb la colla per a fer un mos i prendre unes cervesetes per aquí l'Upper East, però no voldria anar-me'n sense escriure alguna cosa. Per a no perdre'n el costum. Podría explicar-vos que fa molt de fred. Que quan a Barcelona teniu onada de calor i vents saharians, aquí comença a bufar la tramuntana canadenca dels collons. Que les temperatures no s'enfilen més enllà dels onze o dotze i que a la nit podem arribar als quatre. Podria descriure'us la sensació de tornar a dur jersei, el vent glaçat a la cara que et reviscola quan surts al carrer de bon matí. I dir-vos que m'he comprat uns guants, ben macos i abrigats. I una gorra per fardar, però que ni m'abriga ni em tapa les orelles.

Són les vuit del vespre. I aviat ja no ho seran i se'm farà tard, però no voldria fotre el camp sense gratar-me el cap una mica i rumiar què us conto avui. Podria posar paraules al sopar d'ahir. A la sensació de tastar pernil del bo després de tants mesos. Pernil enviat pels de casa. Paraules a la sensació de retrobar un gust familiar. El sopar perfecte, sobre un pa amb tomàquet excels.

Són les vuit del vespre. I podria fer un escrit consolant un amic que n'acaba de fer trenta. Des dels meus vint-i-nou.

Són les vuit del vespre. I us podria explicar moltes coses. Però. (Pausa). Són les vuit del vespre.

1 comentari:

  1. fa massa dies que són les vuit... quan ens tornaràs a regalar una de les teves històries quotidianes amb o sense imatge?

    una besada.


    annie, l'impacient.

    ResponSuprimeix