dimarts, 7 de novembre de 2006

Mingus


De fons sona Charles Mingus...i em fa la sensació que més enllà de la finestra hi ha un Chicago o un New York, sota una boira intensa, una metròpoli de baixos fons i superherois amb màscara, capa o calçotets per sobre els pantalons. Una Sin City qualsevol, de bordells, policies corruptes i cabarets. De bars oberts més enllà de la matinada, on aus nocturnes escuren, amb la mirada perduda, el fons d'un got de whisky cercant allà on van retrobar la solitud. La cançó és diu Devil Woman, és del disc Oh Yeah, i són gairebé deu minuts excepcionals de jazz del bo.

Fa dies que cau la nit sobre la tarda. I que els dies són curts. Potser per això, i per Mingus, la ment em juga aquestes passades.

2 comentaris:

  1. eo!!!
    eo!!!!
    Estic viva, pero una mica estressada!!!!!
    Sento estar desapareguda...
    Un peto moooooolt gran!

    ResponSuprimeix
  2. per cert,
    la foto es des de casa teva??
    algun dia em perdré per NY...
    Mua!

    ResponSuprimeix