Tropicália: A Revolution in Brazilian Culture

Aquest cap de setmana vaig pujar al Bronx per a veure l'exposició Tropicália: A Revolution in Brazilian Culture al Bronx Museum. El Museu del Bronx acaba de ser reinaugurat al mes d'octubre amb una exposició monogràfica sobre el moviment tropicalista brasiler, però va obrir per primer cop les seves portes ara fa més de trenta anys i acull una col·lecció d'art contemporani d'artistes africans, asiàtics i llatinoamericans.

L'exposició inaugural repassa diversos aspectes i artistes del moviment tropicalista: des de poesia visual, pintura, escultura, a música, arquitectura, escenografia, amb obres i peces originals i recreacions d'instal·lacions, com Tropicália, d'Hélio Oiticica, que va donar nom a aquest corrent artístic. Al costat de la producció d'artistes com Oiticica i Lygia Clark, es pot veure obra nova de creadors actuals que parteix dels postulats i veu de les fonts dels seus predecessors tropicalistes.

Impressions. Decepció. Fonamentalment per l'amuntegament de les obres. Les tres pinzellades que es dóna d'alguns artistes. La manca d'un fil conductor. D'una interpretació del moviment, del que va suposar des d'un punt de vista social (com a rebuig a la dictadura), però també des d'un punt de vista artístic. Tenint en compte que es pressuposa que l'espectador no necessàriament ha de tenir un coneixement absolut d'aquest corrent i dels artistes que el van integrar. Quatre portades de discos per aquí, una sala amb pintures, una sala amb llibres i obres de poesia visual, quatre vestits d'estètica setantera. Alguna cosa positiva, com la recreació de la instal·lació d'Oiticica, o la interactivitat amb l'obra de Lygia Clark, amb reproduccions (costat per costat amb els originals) de les seves creacions, per tal que els assistents les puguin assaborir-les i fer-ne ús, tal i com van ser creades.

En definitiva, el viatge va valer la pena. Dinar a Little Italy del Bronx inclòs. Per veure el nou edifici del Bronx Museu. I sortir-ne amb quatre pinzellades i coneixements més d'un moviment que potser és massa complex per a tractar-lo d'una manera tan poc didàctica i retrospectiva. Si més no en terra estrangera.