dimecres, 3 de gener de 2007

El dia a la nit

Des de les pàgines d'un diari que es publica a Barcelona, dedicaven –a l'edició d'avui– un semàfor de color roig a una responsable municipal per haver-se vanagloriat de l'estalvi energètic que la ciutat ha anat fent any rere any amb els llums de Nadal. Suposo que la línia editorial del diari, que gaudeix penjant llums vermells –i no precisament decoratius– als que en altres èpoques combregaven amb ideologies polítiques properes al roig, deu considerar que com més gastem, sense solta ni volta ni criteri, més beneficiem els seus interessos com a grup econòmic, que no periodístic. I això, evidentment, ben amanit de bombetes de tots colors.
Personalment, i vista la fal·lera consumista a una i altra banda de l'atlàntic, crec que fins i tot amb els carrers a les fosques, la gent es llençaria, llanterna en mà, a comprar de manera desaforada. Nova York és així, i Barcelona la segueix de prop.

Quan arribes a la ciutat dels gratacels, amb taxi des del JFK: el conductor gira per Queens i enfoca Manhattan per a creuar l'East River pel Queensboro Bridge, la primera imatge –nocturna– que tens de Nova York és un gavadal de finestres il·luminades rere les quals oficines desertes. Nova York és així; una aixeta oberta que degota desmesurada.
I Times Square, n'és el paradigma. Cartells lluminosos per tot, plasmes i pantalles gegantines, reflectors enfocant el cel. En nits de boira baixa, Times Square resta sota una bombolla blanquinosa resplandent que sobresurt a l'skyline.
A Nova York, tot és possible. A Times Square, cada nit pot sortir el sol.

From NYC Nite

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada