Jellybeans

Dins d'un yellow cab, a força milles per hora, creuo el parc d'est a oest. Al meu cap ressona Cigarettes and Chocolate Milk de Rufus Wainwright. Cigarettes and chocolate milk. These are just a couple of my cravings. Everything it seems I like's a little bit stronger. A little bit thicker, a little bit harmful for me. Recolzo el cap al raspaller del seient, miro enlaire, pel vidre de darrera van passant a càmera ràpida els arbres desangelats, esquelets que presagien un hivern que no acaba d'arribar. If I should buy jellybeans. Have to eat them all in just one sitting. Everything it seems I like's a little bit sweeter. A little bit fatter, a little bit harmful for me. Recordo la primera volta que vaig sentir el mot jellybeans. Era dins d'un cab. Era una nit d'estiu usualment càlida. Baixava cap a Chelsea per l'onzena des de l'Upper West. També havia acabat de creuar el parc. El taxista nosequina història m'explicava d'un client que havia pujat al taxi amb una paperina carregada fins dalt de jellybeans de tots els gustos i colors. And then there's those other things. Which for several reasons we won't mention. Everything about'em is a little bit stranger, a little bit harder. A little bit deadly. L'havia comprada per a regalar-la. Probablement a la seva xicota. Uns metres més enllà, el taxista va haver de frenar bruscament. La paperina de jellybeans va sortir disparada i les llaminadures van quedar escampades pel taxi i incrustades al vidre davanter. It's not very smart. Tends to make one part. So brokenhearted. Els arbres continuen passant per sobre el meu cap. En ressegueixo les branques pelades amb la mirada. A aquesta velocitat, el parc té un aspecte fantasmagòric amb les llums de midtown de teló de fons. El taxi es fica sota un dels ponts. Creuem el parc per sota. Sitting here remembering me. Always been a shoe made for the city. Go ahead accuse me of just singing about places, With scrappy boys faces have general run of the town. Sempre he estat una sabata feta a mida per a la ciutat. Barcelona i Nova York. El pas de les estacions, de les persones que van i venen. L'esguard que observa curiós centenars de fesomies diferents sota terra, rere les quals mil històries tan quotidianes com les nostres. Soterrats ens resseguim els uns als altres amb la mirada mentre resseguim el ventre de la ciutat per rails de ferro. Som tan diferents, però tan similars. Un grapat de jellybeans a la mà.