divendres, 19 de gener de 2007


Menjo maduixes. A fora, no neva.

Ell ho ha tornat a fer. S'ha tret de la màniga, d'aquesta texana que li cau tan bé i li dóna un aire tot jovial, un grapat de bones cançons, un disc de ressò monosil·làbic: (en minúscules). Un disc d'arranjaments mínims, petits. Guitarres de corda de niló i d'acer, elèctriques, baix, piano i bateria. Res més. La veu de tenor, aquests aguts seus tan característics, tan ben modulats. Todas as músicas compostas per ell. Un disc modern. Canta, cantusseja, recita, arrossega, acaricia i gronxa una dolça sonoritat portuguesa, bahiana.
Té els cabells grisos i les idees ben clares. Caetano.

2 comentaris:

  1. Ostres... una de les meves primeres imatges de NY va ser la del Caetano Veloso a Brooklyn... No m'ho podia creure quan el vaig veure!

    Muaaaaaaakssssssssssss

    ResponSuprimeix
  2. Xavi,
    Què dius? Caetano a BRKLYN? On, com? Jo si que no m'ho puc creure! Com t'ho fas? Aquesta història me l'has d'explicar.

    ResponSuprimeix