cê

Menjo maduixes. A fora, no neva.

Ell ho ha tornat a fer. S'ha tret de la màniga, d'aquesta texana que li cau tan bé i li dóna un aire tot jovial, un grapat de bones cançons, un disc de ressò monosil·làbic: cê (en minúscules). Un disc d'arranjaments mínims, petits. Guitarres de corda de niló i d'acer, elèctriques, baix, piano i bateria. Res més. La veu de tenor, aquests aguts seus tan característics, tan ben modulats. Todas as músicas compostas per ell. Un disc modern. Canta, cantusseja, recita, arrossega, acaricia i gronxa una dolça sonoritat portuguesa, bahiana.
Té els cabells grisos i les idees ben clares. Caetano.