divendres, 19 de gener de 2007

Hivern

Surto del cinema. A l'Upper West.
Comentem la pel·lícula que acabem de veure, fem unes passes en direcció uptown. Qui m'acompanya diu que està cansada, que potser les copes les deixem per un altre dia. L'acompanyo quatre carrers més. Al setanta-dos, li dic que em planto i que agafaré el crosstown. Ens acomiadem. Faig de tornar-li els diners de l'entrada. Em diu que me'ls guardi, que a la propera pago jo. Quan ja és lluny, noto que el vent glaçat se'm fica per les costures. Entro a un caixer. Trec caler. Torno a sortir al carrer. El vent a la cara em reviscola. Tinc gana. A la cantonada del setanta-dos amb Broadway em fico al Gray's Papaya. En surto amb dos franks dins d'una paperina marró i dos dòlars i cinquanta cèntims menys. Enfilo en direcció downtown, passo altre cop pel costat del cinema. Més enllà, per una llibreria d'aquestes enormes on tenen les obres completes de Palahniuk, excepte Stranger than fiction, que és la que buscava jo. Nota mental: No hi tornis. A partir d'ara compra únicament llibres a les parades de vell de Washington Square. El vent m'esquinça la pell. A la parada del crosstown del carrer seixanta-cinc, la gent espera arrecerada contra la paret, en filera, arrapats a l'edifici per tal d'exposar la mínima superfície a la intempèrie. El bus arriba quan jo arribo. Un regal dels Déus i més ara a l'hivern. Mai entendré com la gent puja i baixa dels autobusos en aquesta ciutat. L'M66 és ple de vells de l'Upper East que tornen de l'òpera.
Avui han caigut els primers flocs de l'hivern.

1 comentari:

  1. “How can you tell a real New Yorker? By his addiction to Gray’s Papaya!”

    ResponSuprimeix