Oceà (cinquè i darrer)

Recupero les Raons de pes dels Umpah-Pah; música de qualitat, directament des de mil nou-cents noranta-ú, menys de 100 Mb al disc dur de l'iPod.

En travessa oceànica, en un ocellot de ferro, escuro les darreres pàgines d'A Home At The End Of The World, novel·la de Michael Cunningham, premi Pulitzer per The Hours.

Penso què ruc que era el Guàrdia Civil maldestre que m'ha remenat la bossa, tot just abans de pujar a l'avió. Sense ni el bon dia, m'ha espetat un ejpañó? de fonètica irreproduïble i amb sonoritats d'antic règim. Una hora extra de llengua anglesa, francesa, portuguesa o catalana, no els faria nosa durant la instrucció. Per decret!

En un punt (concret) a sobre l'Atlàntic nord, entre Barcelona i Nova York. Omplo els, ja familiars, formularis I-94 i d'aduanes. Tot i la familiaritat, dubto allà on diu Country of residence: U-S? S-P-A-I-N?
B-A-R-C-E-L-O-N-A té les caselles comptades. C-A-T-A-L-O-N-I-A no hi té cabuda.
Les inicials del país de destí (US) corresponen en anglès a la primera persona del plural: Nosaltres. Més enllà de les fronteres del país: Ells, la resta. THEM: THe External Market.

I was surprised to learn that New York could be as ordinary and windblown as Cleveland (M.Cunningham, A Home At The End Of The World)