Oceà (quart)

En travessa transatlàntica es pot fullejar el diari. El cronista recomana haver-lo comprat a l'origen. Si no, et pots trobar que a business han fagocitat tots els Times –quan haurien de devorar el Financial o el Wall Street Journal– i et toca fullejar el Post. La premsa en català brilla per l'absència: ni rastre de El Punt i l'Avui, i de El Periódico només n'hi ha amb la capçalera roja.
Almenys, si voles amb Delta, t'estalvies els (a Iberia) omnipresents ABC, El Mundo i La Razón.

Fullejo l'Avui i ensopego amb un article del veterà Carles Sentís sobre un altre Carles. Fontserè. El genial cartellista morí la setmana passada a 90 anys, després d'una vida prolífica marcada per una guerra i un exili que el van dur de Catalunya a França, Mèxic i, finalment, Nova York. A NY conegué Terry Broch, qui esdevindria la seva dona, filla del president del Casal Català.

A començament de la dècada dels 70, quan van anar a Nova York diferents artistes catalans dels que abans solien anar a París, la parella Terry-Carles Fontserè constituí per a tots ells una referència acollidora. De tant en tant reunia els artistes, d'estada o de pas, en un suculent arròs.

...

Aquestes invitacions podien fer creure que tenia mitjans econòmics abundants. No era així. Una de les coses que admirava en ell fou la seva decisió d'exercir, els caps de setmana, de xòfer de taxi. No era un fet únic, sinó que altres artistes importants treballaven intensament de taxistes dos dies a la setmana per poder viure la resta de dies la bohèmia artística. Tingué, Fontserè, com a exemple el famós artista Phillip Glass: per menar un taxi a Nova York cal conèixer bastant bé l'enorme ciutat. Coneixia no solament la nomenclatura dels principals carrers, sinó també barris i sectors molt poc a l'abast. Com que era bon fotògraf, aplegà moltes imatges de llocs insospitats o bé d'indrets que endevinava que desapareixerien per ser substituïts per múltiples gratacels.

(Fontserè: artista total. Carles Sentís. Avui. Diumenge, 7 de gener de 2007)