dimarts, 16 de gener de 2007

Un any

Avui fa exactament un any que vaig obrir aquesta finestra a la xarxa. La Llumenera va començar com un fotolog; un mirall on reflectir les vivències en una nova ciutat que tot just feia una setmana que havia començat a assaborir. Amb els mesos, la criatura s'ha anat fent gran i en menys d'un any ha après a parlar i a caminar de forma maldestra. Ara que ja camina, vés a saber on anirà a parar. Per molts anys.

I tot començava així...

LA LLUMENERA DE NOVA YORK - Dilluns, 16 de gener de 2006

Aquest és l'aspecte que tenen les coses quan et lleves sota zero i a fora s'ha passat tota la nit nevant. I així doncs et calces les botes i te'n vas cap a Central Park a fer un vol. A veure com s'ho fan els esquirols i els altres animalons amb la neu. Més que res per treure'n alguna conclusió útil per aplicar-la a la pròpia existència amb vent i fred polars. Avui, dilluns, ens hem despertat amb vuit sota zero ("only 21 in the city" segons la radio). És Martin Luther King Jr Day –en celebren el naixement, ara fa setanta-set anys–, o sigui que és festa i, entre això, i la temperatura el ritme de les coses s'alenteix.

Avui farà una setmana que sóc per aquí i ja començo a estar més situat. El viatge va ser una mica accidentat. Gràcies al retard de l'avió de Barcelona a Londres, vaig haver de córrer els mil metres-Heathrow per agafar l'avió de Nova York. I sort que aquest també anava amb retard. Un cop al JFK, fés una hora de cua per a Immigració. Empremtes, foto...què? les col·leccionen? Perquè ja me'n van fer una altra al maig quan vaig venir. Em deuen estar fent un book sense que jo ho sàpiga. I quan tocava recollir les maletes, evidentment no havien arribat. Les vuit del vespre a NY (la una de la matinada a Barcelona, més de dotze hores entre avions i aeroports), vés cap a l'oficina de BA a reclamar. L'única cosa bona: te les porten a casa i no les hauràs de carretejar. Pensa en verd. Surt fora de la terminal 7 del JFK, agafa un taxi i cap a Manhattan. Un cop davant de la meva futura casa, al carrer 66 East, descobreix que no hi ha doorman a la porta i imagina't que el doorman al que es referien els del housing i a qui li deixaven les claus de l'apartament per a que les poguessis recollir era el doorman de l'edifici on són les oficines del housing. Sort que tot està a tocar, i que no duia les maletes. Un cop amb les claus a la mà, primera visió del meu futur apartament. Petitó, però acollidor, one bedroom i a dos minuts caminant de la feina: tota una sort en aquesta ciutat.

He ocupat la meva primera setmana fent burocràcia com no n'havia feta mai: pagar lloguer i dipòsit, obrir un compte al banc, passar-me dues hores a Human Resources de l'Sloan-Kettering "filling in a thousand forms": immigració, taxes, ID badge, revisió mèdica, etc. Al laboratori he començat a fer algunes coses d'experimental i a encarregar uns soques de ratolins i altres coses que necessitarem per al projecte. També he assistit ja a un Mouse Meeting, un Lab Meeting i un bon seminari d'un investigador del grup del Tom Jessell de Columbia. Els companys de laboratori són molt macos i m'estan ajudant a començar a situar-m'hi.

Divendres a la nit, vaig anar a sopar amb un amic a l'East Village, a un japonès boníssim Typoon Lounge, a St. Marks Place, i després a fer unes copes. Dissabte, viatge de rigor a l'ikea amb una noia del lab. Per anar a l'ikea, que és a New Jersey, l'estat d'aquí al costat, has d'agafar un bus a Port Authority, l'estació central d'autobusos del carrer 42. El bus és gratuït els caps de setmana i s'omple de gent jove que va a l'ikea a comprar coses per als seus apartaments. El trajecte dura uns quaranta minuts. Creues el Hudson per sota, pel Lincoln Tunnel i directe cap a Newark a l'ikea. Vaig aprofitar el dia ben aprofitat. I entre això, i que el meu pis està peladet peladet, vaig comprar un llit, un futon per a fer-lo servir de sofà, una taula i cadires (tot això m'ho duran dimecres) i tot de coses petites de subsistència bàsica: duvet i llençols, dos organitzadors per a penjar de la barra de l'armari, una olla i un escorredor, unes tisores de cuina, entre d'altres.

Diumenge al matí, mentre mandrejava al llit. I pensareu, quin llit? Les dues primeres nits vaig dormir dins d'un sac de dormir, directament al terra. O sigui que va ser arribar i besar el... I la tercera nit, una noia catalana que treballa a Rockefeller University em va deixar un AeroBed, un invent fantàstic: llit inflable, l'endolles, prems un botó i en un minut tens un llit magnífic i molt còmode. Doncs bé, mandrejava diumenge al matí, i poso la radio i diuen "25F in Central Park"...i jo somnolent, que faig càlculs i dic "32F són aproximadament uns zero centígrads...". Foto un bot del llit, miro per la finestra...i tot blanc! S'havia passat tota la nit nevant.

1 comentari:

  1. Hola Miquel, des d'Andorra et desitgem també un bon 2007! Tota aquesta neu que tenies fa un any la necessitariem nosaltres ara!!! Comencem a estar desesperats!

    Una abraçada ben forta.
    Aina

    ResponSuprimeix