un sofà, tota una ciutat

Una ciutat de canvis constants. Si no et poses les piles, és fàcil que et quedis palplantat a l'andana mirant com passa un local darrera d'un express, un rere l'altre i l'altre rere l'un.

Una ciutat en moviment. Keep on moving. Diuen que la ciutat mai dorm, però més aviat és que a tothora hi ha algú –molts alguns, desperts–. Crema els trastos vells! Baixa al carrer els mobles rosegats pel pas del temps! Amuntega'ls en disposicions impossibles! Omple llargues llistes de moving sales! Perquè New York n'és el paradís.

En un moment de la novel·la de Michael Cunningham A home at the end of the world, hi ha una catarsi d'aquestes, movingsaleres: els protagonistes abandonen la gran ciutat, però abans cremen tota una etapa i baixen els mobles al carrer perquè els veïns en puguin fer ús. Pel camí, parlen de les històries que deixen enrere (pel camí). En reprodueixo un fragment que il·lustra molts esperits novaiorquesos i que té lloc prop de casa.

"I dragged that sofa down here [East Four Street] from Sixty-seventh Street," she said. "Years ago, with Stephen Cooper and Little Bill. We'd carry the damn thing a few blocks, stop and sit on it, then walk another few blocks. It took us all night. Sometimes bag people would sit on it with us, and we'd all have a beer. We made a lot of friends that night."

Nova York és això, fas amics mentre trasllades, d'una punta a l'altra de Manhattan, un sofà que has arreplegat de la brossa. Keep on moving.

From NYC spots