dissabte, 13 de gener de 2007

Ahir al vespre al Joe's Pub...


Ahir al vespre al Joe's Pub at The Public Theatre tocava Richard Bona. Bona és un músic camerunès, nascut en una família de griots, que ja als quatre anys va començar a tocar el balafon. Una mica més gran feia els seus propis instruments i als 13 anys va tocar per primer cop en un ensemble en un club francès de jazz a Douala. Va ser l'amo del club qui li va fer descobrir el jazz i l'obra de Jaco Pastorius. Això darrer va fer que Bona descobrís el baix elèctric. Al 22 anys va emigrar a Alemanya i després a França, on va començar la seva carrera com a músic de jazz i on va compartir escenari amb músics com Manu Dibango i Salif Keita. El 1995 es va estableir a Nova York on ha treballat amb Larry Coryell, Michael i Randy Brecker, Steve Gadd i ha format part del Pat Metheny Group. També ha impartit classes de música a la New York University. Richard Bona ha publicat quatre discos: Scenes from my life (1999), Reverence (2001), Munia: the tale (2003), Tiki (2005).

La música de Bona –d'una sensibilitat excepcional– barreja elements africans, que es manifesten sobretot a les melodies, amb estructures harmòniques del jazz i manlleus d'altres estils com el funk o les músiques afrocaribenyes. És un dels grans intèrprets de baix actuals; d'una tècnica depurada, una agilitat, i una capacitat rítmica i melòdica com n'hi ha pocs. És un compositor excel·lent que ha incorporat amb total naturalitat les sonoritats africanes al jazz, i el jazz a la música africana.

Remenant per la xarxa, he trobat aquests deu minuts espectaculars, on Bona, juntament amb Bobby McFerrin es llencen a improvisar.

Cap comentari:

Publica un comentari