diumenge, 14 de gener de 2007

El dia de la marmota

El meteoròleg Phil Connors i el seu equip viatgen a Punxsutawney (Pennsilvània) per a cobrir la celebració anual del dia de la marmota. Un cop closa la cerimònia, i de retorn cap a Pittsburgh són sorpresos per una tempesta de neu i decideixen tornar enrere i fer nit al poble. L'endemà al matí, la tempesta ha amainat i tenen via lliure, però Connor –que s'ha despertat altre cop amb les notes de I Got You Babe de Sonny & Cher– se n'adona que torna a ser dos de febrer i que es troba atrapat en el temps.


Així comença Groundhog Day (Atrapat en el temps, 1993), pel·lícula de Harold Ramis protagonitzada per Bill Murray en el paper de meteoròleg Phil. El film transcorre en un petit poble de Pennsilvània, on cada dos de febrer, com en altres viles nord-americanes i canadenques, se celebra el dia de la marmota. Als Estats Units se'n tenen registres des de 1841. La tradició diu que per la candelera (Candlemas day), si la marmota després d'haver hivernat treu el cap en un dia clar, veurà la seva ombra i tornarà cap al cau per a continuar hivernant durant sis setmanes més. Si per contra, treu el cap en un dia ennuvolat, la marmota no tornarà al cau i l'hivern té les hores comptades.

A banda del meteoròleg Phil, la marmota de Punxsutawney immortalitzada pel cinema, als Estats Units hi ha altres bestioles del temps, com ara Chuck del zoo d'Staten Island a Nova York (a la foto). Chuck conviu amb el seu cuidador que cada dia al vespre se l'endú a casa i l'ensinistra per tal que s'acostumi a la presència humana i no mossegui cap dels presents en una data tan assenyalada. Des de fa molts anys, generació rere generació de Phils i Chucks han predit puntualment cada dos de febrer la durada de l'hivern. La tradició probablement la van dur a Amèrica del Nord pobladors europeus i deu tenir orígens celtes com posa de manifest aquest fragment d'un poema escocès,

If Candlemas be fair and bright
Winter will have another flight
If Candlemas be cloud and rain
Winter will be gone and not come again

que s'assembla de manera molt sospitosa a la dita catalana,
Si la candelera plora el fred és fora,
si la candelera riu el fred és viu
.

Potser per això, el dia dos de febrer en Tomàs Molina no fa la informació del temps des de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Per si les marmotes.

Foto: Chang W. Lee/The New York Times

2 comentaris:

  1. Amb el bon temps que està fent, ara em sembla que per a la "terra original" a tots ens fa una mica mandra que realment arribi l'hivern i faci fred.

    Però bé. Que vingui, que vingui... ja veurà!

    ................

    He començat a redecorar la meva vida! Tinc un parell de mobles nous i tinc previst tenir-ne més i pintar com a mínim el menjador (he començat a rascar la paret... :(
    ....................

    Un petonàs,

    Lo

    ResponSuprimeix
  2. Aquí vénen temperatures sota zero (per a dimecres -2 de màxima i -8 de mínima), però no sembla que hagi de durar gaire.

    ---

    Rasca, rasca, espero que la redecoració vagi molt bé. Ja m'ho aniràs explicant.

    Un petó
    miq

    ResponSuprimeix