Asfalts
A la ciutat de línies verticals hi passejo amb la mirada clavada a l'asfalt. A les sidewalks, sotjo irregularitats d'una pell urbana de qualitats reptilianes. Enllà, un dime empassat pel quitrà. Més ençà, goma queixalada per tot. A la ciutat de línies verticals, ressegueixo itineraris. Adés per un dallonses, ara per un daixonses, aixeco el ulls de l'asfalt i (sempre) m'encego de siluetes no escrutades.
és com una sotregada entre la regularitat de la quadrícula i la irregularitat de l'skyline...oi?
ResponEliminaveig que per ny segueix tot tan bé com sempre...
laura coll
Per NY tot tan bé. Finalment vam anar a veure Noguchi. Minimalisme Zen.
ResponElimina