ojalá que llueva...

market st cafè, enganxada aquí per miqflickr.

A la ciutat de línies verticals, els cafès són a voltes aigualits, bullen per contrarestar el fred de l'hivern i la calor de l'estiu (!) i nou i mig de cada deu cops te'ls serveixen en gots de paper. Per allò que el paper crema a quatre-cents cinquanta-un Fahrenheit, t'hi posen una banda de cartró –no fos cas que ens hi féssim mal–. I la banda pot actuar de tanca publicitària, que som a NYC! De gots de paper n'hi ha de totes les mides i dibuixos. N'hi ha de la Grècia clàssica als carretons ambulants a cada cantonada, els de l'emblema verd-i-negre de la cadena de cafès per antonomàsia, els del logo roig-i-lila dels dels dònuts, i els alternatius del cafè de sota de casa. Els menuts de la família són aquells en què et serveixen l'expresso. Tots duen una tapeta de plàstic a la qual hi pots obrir una finestreta per beure-hi a morrull el cafè on the go. Al matí les voreres de la ciutat de línies verticals s'omplen d'impàvids vianants que afronten les inclemències del temps amb un got de cafè a les mans. Rarament, ensopegues amb un cafè amb tasses de terrissa.
N'anem fent llista.