dissabte, 3 de març del 2007

Rattus norvegicus subsp. newyorkensis

El Village, divendres de la setmana passada

Una ratada envaeix de matinada un establiment de menjar ràpid de la sisena avinguda. Són més d'una dotzena de ratotes ben grosses, Rattus norvegicus subespècie newyorkensis. Enormes, de cua llarga i incisius esmolats, fetes a la vida urbana, a les clavegueres del subsòl de la ciutat de línies verticals. De la mateixa raça que l'Estellicó; el mestre de les Fabuloses Tortugues Ninja.

Ben aviat, avisats per passavolants curiosos, arriben les primeres càmeres de televisió i fotògrafs. Un dels passavolants treu el mòbil i hi enregistra l'escena. Pensa que, més tard, la penjarà a youtube. Els rosegadors, que se senten protagonistes, fan acte de presència i es passegen com si res per l'interior de l'establiment. Semblen no preocupar-los massa els crits de la gentada que els observa des del carrer. A aquestes hores de la matinada, el restaurant –per dir-ne d'alguna manera– és tancat i tothom se'ls mira des de l'altra banda del vidre.

Em sorprèn, però, que a Nova York una escena com aquesta encara aixequi polseguera i actuï de reclam de les principals emissores del país. Aquesta és una ciutat avesada a conviure amb tota mena de bestioles. Les rates de claveguera, en són un dels exemples més clars i, regnen en un subsòl que temps enrere fou el feu d'al·ligàtors albins de llegenda; però no en són l'unic: cuques, ratolins i bed bugs (xinxes) els van a la par. Fins i tot, hi ha qui diu que per les esquerdes de l'edifici de les Nacions Unides, projectat per Le Corbusier ara fa més de mig segle, s'hi colen anguiles de grans dimensions provinents de l'East River.

Parlant de llegendes, es calcula que entre dues-centes mil i cent milions de rates viuen en una ciutat de vuit milions d'habitants. Les aparicions estel·lars d'aquesta setmana, a establiments del ram de l'alimentació, tampoc no són cap novetat en una ciutat que disposa d'una guia de restaurants amb rosegador inclòs. Dos dies després de l'escena del Taco Bell/KFC de la sisena, era un forn de la cadena Le Pain Quotidien, a la tercera, qui saltava als titulars per la mateixa raó. L'ajuntament ja pot anar gastant més de tretze milions de dòlars l'any per a exterminar-les, que no hi ha res a fer. A la cafeteria de les Nacions Unides, a l'hora del bufet, diuen que hi arriben abans que els funcionaris. Hi ha comparacions ben odioses.

4 comentaris:

  1. És ja un clàssic de la ciutat i de fet, amb tants túnels i canonades (i humitat) és el seu paradís...

    ResponElimina
  2. mmmm jo n'he matat ja unes quantes jejeejej bueno ratolinets!

    ResponElimina
  3. Fantàstic post!
    M'agrada pensar que la Natura no està exclosa de la metròpoli.
    I que si, de cop, i deixàssim de viure-hi, la ciutat tendria, en poc temps, més biodiversitat que l'Amazones!

    ResponElimina
  4. jo puc donar fe de les matances den menosqui!!! una vegada me va salvar d'una bèstia ratolinet d'aquests q s'estava montant un xaletet a davall sa nevera... puags!

    ResponElimina