dilluns, 9 d’abril del 2007

Guerra freda

Fallout Shelter

Cada dia me'l miro quan vaig cap a la feina. És allà mateix, a seixanta-set tocant a primera, clavat amb claus rovellats al mur de l'escola italiana, a la façana principal que dóna al carrer, com tots els de la seva mena, com aquest de la fotografia d'aquí dalt. Durant molts mesos no li vaig parar gaire atenció: el veia, l'enregistrava de ben segur en algun racó de la memòria visual. I allà devia restar, passant més pena que glòria, entre altres impactes visuals irrellevants, com a comparsa de les sotragades visuals de debò que et fot aquesta ciutat quan hi acabes d'arribar.

Més tard, quan el bosc em va començar a deixar entreveure els arbres, m'hi vaig fixar detingudament: era un rètol metàl·lic groc i negre desgastat pel pas del temps, amb rovell a les costures, un símbol circular amb tres triangles centrals i la inscripció FALLOUT SHELTER. Es tractava d'un dels dos-cents trenta mil edificis designats com a "refugis nuclears" durant els anys de la guerra freda a Nova York.

Entre els cinquanta i els seixanta, la paranoia d'un atac nuclear rus, va fer que la ciutat es preparés per aquesta eventualitat, amb previsions catastrofistes i nodrint de provisions els Fallout Shelters; refugis la funció dels quals era protegir les persones dels efectes de les partícules radioactives que transporta l'atmosfera després d'una explosió nuclear i que es dipositen (fallout) de manera gradual o en forma de precipitació a terra.

L'any 1979, la ciutat de Nova York va decidir pagar $38 per cada tona de menjar ranci de les que encara restaven acumulades a més de deu mil vuit-cents edificis dels que havien estat designats com a refugis nuclears.

Ara fa tot just un any, durant una inspecció rutinària de l'estructura del pont de Brooklyn a la banda de Manhattan, uns treballadors van descobrir-hi un refugi antiaeri ple de capses amb vitualles que duien etiquetes de la unitat federal de defensa civil del Pentàgon i que dataven de 1957 i 1962. Aquesta darrera data marca el punt àlgid de la guerra freda i de la paranoia nuclear: la crisi dels míssils cubans.

A l'actualitat, tot el que resta de la guerra freda a Nova York són una pila de plaques rovellades i uns quants grapats de crackers rebullits.

6 comentaris:

  1. desconeixia aquesta història nin!

    ResponElimina
  2. I de fet, segur que queden molts llocs atapeïts de menjar passat a disposició d'arqueòlegs moderns :)

    ResponElimina
  3. ...o a disposició de la població de rates de la ciutat

    ResponElimina
  4. Rates amb obrellaunes? L'evolució no ho ha previst, això.

    ResponElimina
  5. Podries reconvertir-ne un en local d'assaig... suposo que deuen estar ben insonoritzats

    ResponElimina
  6. Si, valdria la pena reconvertir-lo en local d'assaig; encara que els preus del real state a Manhattan són pels núvols i que, en aquest cas, el que comença a estar rovellat sóc jo. Es troben a faltar els Zahories a NYC.

    ResponElimina