diumenge, 1 d’abril de 2007

Water Towers

Water Tower (1)

Una miríada de torres d'aigua encimbellen els terrats de Nova York, més de deu mil per ser exactes, i cada any se'n construeixen i renoven un centenar. Aquests dipòsits icònics que puntegen l'skyline de la ciutat tenen el seu origen al segle dinou. Es construïen en edificis de més de sis plantes per permetre l'arribada d'aigua als pisos superiors i no sobrecarregar de pressió les canonades dels principals, i així evitar que rebentessin.

Nova York s'abasteix d'aigua amb un sistema d'aqüeductes que data del segle dinou i que la pren de diversos reservoris i l'impulsa per mitjà de la gravetat. Aquest sistema no va preveure, però, la febre constructora de gratacels que s'inicià al tombant de segle i que farien encara més necessària la presència dels dipòsits.

Les torres d'aigua tenen forma de barril i són fetes de fusta, expressament per a cada edifici i, per tant, de diversos volums. Contenen l'aigua d'un dia i, durant la nit, s'hi bombeja la que s'emprarà l'endemà.

A l'actualitat, barris com TriBeCa promouen, per raons decoratives, la presència de torres d'aigua a tots els edificis, tant si són necessàries com si no ho són, i artistes com Rachel Whiteread les han reinventades: a finals dels noranta, l'escultora britànica va fer un motllo de resina translúcida d'una d'aquestes torres i la va instal·lar al terrat d'un edifici de SoHo, en un projecte per a Public Art Fund.

Amb tot, les torres originals continuen sent construïdes com al dinou per dues empreses familiars que competeixen, des de llavors, per a poblar els terrats de la ciutat d'aquests curiosos dipòsits.

3 comentaris:

  1. i no es gela l'aigua dalt dels terrats? pregunta d'ignorant que sempre m'he fet

    ResponSuprimeix
  2. Tu que ets fan (com jo!)i vas vestit de Brooklyn Industries com es que no has posat aquest link en aquest post que sembla especialment dedicat a ells?

    http://www.brooklynindustries.com/index.aspx

    ResponSuprimeix
  3. ea:

    si. imagina un gelat de pal de forma cònica i de dimensions gegantines...llàstima que l'aigua no tingui gust de maduixa.

    martamar:

    el dia que em vesteixin de cap a peus gratis els poso l'enllaç a La Llumenera. Fins llavors, res de res.

    ResponSuprimeix