Anagrama?

M'agrada esperar la mitjanit per escriure. Quan sols falten segons perquè toquin les dotze. Falco la taula amb un mapa plegable, i de butxaca, del subway —així no trontolla quan teclejo— i comença l'espectacle. A aquestes hores, el neguit de la ciutat baixa d'intensitat almenys al meu carrer, almenys en aquest racó de l'Upper East —tot just una treva breu de quatre o cinc hores— i les idees són més clares que mai. Hi poso música. Sonen Fountains of Wayne, que al prestatge virtual reposen entre The Flaming Lips i François Breut. I penso que m'agrada l'apòstrof adhesiu de la imatge d'avui. Arrugo el full (és un dir) i obro el llibre per la pàgina quaranta-nou: més val aprendre'n! em dic.

--
Massa bo per ser veritat: Anagrama (2)?