dimarts, 22 de maig del 2007

Crab Shanty

Subway Mirage

[Post verité d'una tarda qualsevol de mitjan maig a Nova York]. Amb en G hem quedat que ens trobaríem a un quart de vuit —en sortir de les feines respectives— a l'extrem esquerre de l'andana de l'exprés, a l'estació del carrer vuitanta-sis. L'E té visites, i l'A s'està a casa de la M i en G, en aquesta seva darrera setmana a Nova York. Suma tres més tres i el resultat és un sopar a City Island, Bronx. L'especialitat local d'aquest tros de terra és la llagosta i els crancs de totes les mides i textures.

[Una imatge de la nit] El perímetre de la dona de la taula del costat que, en un moment especialment animat de la nostra conversa, ens demana si el que parlem és portuguès. Li diem que catalan, allò que es parla a l'east of Spain, i llavors ens pregunta si és un dialect. Li expliquem que no, i ella exclama ahhh, it's a full language! interesting! sounds beautiful. Ella si que és tota una full woman. I nosaltres, per un moment, fem una pausa de la nostra llengua sencera i ens llancem de cap a les closques.

[Un retorn a la ciutat de línies verticals] En G m'acompanya amb cotxe fins a l'estació del subway, perquè l'autobús exprés que m'ha de garantir un retorn amb rapidesa a Manhattan fa cinc minuts que ha fotut el camp i l'espera pot ser eterna i solitària. Fer desplaçaments amb metro a hores que voregen la matinada sempre és un exercici de paciència. Llibre i música s'agraeixen. De tant en tant, aixeco la mirada de la pàgina perquè en aquesta ciutat i a aquestes latituds hi ha coses que són stranger than fiction. Hi ha força gent als dos sentits. El tren funciona local al Bronx i, a l'alçada del Yankee Stadium, em canvio a l'exprés que baixa a Manhattan. Unes quantes estacions més enllà, un cop a l'illa, hauré de tornar a agafar el local. És tota una estratègia que, a aquestes hores, val la pena dur ben apresa, tot i que sempre pots anar-la adaptant sobre la marxa; si no és que te la modifiquen late nite gentilesa de l'MTA. La gent dorm a les andanes i als vagons: passatgers i habitants de les profunditats de la ciutat de línies verticals; que també descansa al capdevall.

5 comentaris:

  1. què tal el menjar?
    it was crap!!!

    ai no, crab!
    (acudit fàcil)

    slts
    Roi

    ResponElimina
  2. Déu n'hi do!
    Tot un bé de Déu de potes, closques i articulacions... una bona platerada d'artròpodes marins.

    ResponElimina
  3. equip essencial per parada de bus/metro nocturn: mp3, llibres, llibreta per inspiracions sobtades, càmera i cara de pocs amics, per si les mosques.

    ResponElimina
  4. Aquí val la pena no posar cara de pocs amics... així la interacció està servida. Si una cosa caracteritza els novaiorquesos és la xarrera. La llibreta si que és essencial, per prendre notes de tot el que t'expliquen. Imperdibles! Impagables!

    ResponElimina
  5. Demano una estrella "mixelán" pel Crab Shanty. Ell sol mereix una visita a Nova York.

    Al final amb la tonteria vam sortir a 27 dòlars per barba, però no ens ho vam poder acrabar tot.

    ResponElimina