Manhattanhenge

A la ciutat de línies verticals són pocs els racons on pots veure-hi la posta de sol a peu de carrer. Cal enfilar-se a algun dels miradors privilegiats, com el de l'Empire State Building o el del Rockefeller Center. Arran de terra, s'ha d'anar per força cap a l'oest, a la vora del Hudson River. Però, per art de màgia, hi ha dos dies l'any que el capvespre banya l'illa amb una llum especial; dos cops en què el sol es pon completament alineat amb la quadrícula de Manhattan. Durant els darrers quinze minuts de llum, els carrers —que són orientats est-oest— prenen tonalitats daurades i, al darrer instant, el sol s'hi pon exactament al bell mig. La resta de l'any, l'alçària dels edificis t'impedeix de veure la posta.

Aquest fenomen es coneix amb el nom de Manhattanhenge, terme encunyat per l'astrofísic Neil deGrasse Tyson, fent referència al jaciment prehistòric de Stonehenge on, als solsticis d'estiu i d'hivern, el sol s'alinea amb les pedres. A Manhattan, la quadrícula de carrers està desplaçada trenta graus cap a l'est del nord geogràfic, i és per això que el Manhattanhenge no correspon als solsticis. Com que l'illa fa tan sols 20 quilòmetres de nord a sud, i la distància de la terra al sol és de 150 milions de quilòmetres, el rajos de sol són paral·lels quan impacten amb Manhattan, i el fenomen és visible alhora des de qualsevol carrer. Els carrers a Manhattan van d'est a oest i les avingudes de nord a sud.

Aquest vespre, hem pogut contemplar el Manhattanhenge a partir de les 8.10 pm i es repetirà el dia 13 de juliol a les 8.20 pm. Aquest fenomen s'observa bé a partir del carrer 14, uptown, perquè a partir d'aquest punt els carrers discorren ininterrompudament d'est a oest. Els millors carrers per a veure'l són carrers amples com, per exemple, el 14, el 34, el 42 i el 57.

_______________________________________
Manhattanhenge al flickr de La Llumenera