dijous, 28 de juny de 2007

Central Perk

Prospect Perk

Durant tot el dia, la calor de l'ambient va in crescendo, l'aire se satura d'humitat, la xafogor és intensa. L'atmosfera es va carregant a mesura que passen les hores i, al capvespre, quan ja tot és insostenible, el cel s'esberla i esclata: llamps, trons i una pluja torrencial que ens recorda que, a l'estiu, Nova York és una metròpoli tropical.

Però per que no em diguin que sempre parlo del temps, avui la cosa va de cafès. I és motivada pel tancament, el diumenge passat, d'un dels pocs cafès de debò que quedaven en aquesta segona avinguda tan plena de restaurants, pubs i clubs; en aquest tram de l'Upper East Side que rep el nom de Yorkville. El cafè en qüestió és el mític DT·UT, de la segona avinguda entre els carrers 84 i 85. Les inicials responen a The DownTown-UpTown Café Lounge, ja que, fins fa dos anys, a banda de la delegació de Yorkville en tenien una altra downtown. El DT·UT era el típic cafè de Nova York a l'estil del Central Perk de Friends; taules i sofàs, molts racons, lloc ideal per a fer-la petar, aïllar-s'hi amb un bon llibre a les mans o davant de la pantalla del portàtil o, simplement, deixar-s'hi caure a qualsevol hora del dia o de la nit, perquè el DT·UT obria de vuit del matí a la mitjanit, durant la setmana, i fins a les dues de la nit divendres i dissabtes. Era, també, aquesta rara avis de cafè a Nova York en què et serveixen la beguda en tasses de debò i no en gots de paper o d'styrofoam. Era un cafè amb personalitat en una ciutat farcida dels omnipresents Starbucks i en el qual, com en aquests i en molts altres cafès de Nova York, t'hi podies estar hores i hores amb una única consumició i que no et cridessin l'atenció.

Tot i el tancament del DT·UT, en aquesta zona, sempre ens quedaran el clàssic M. Rohrs, favorit de l'amic Guillem i que, fa poc, s'ha mogut del carrer vuitanta-cinc al vuitanta-sis (entre la segona i la primera), i el forn hongarès Andre's Café, si el que volem és degustar els millors strudels de la ciutat. Una mica més avall, també a l'Upper East Side, el Java Girl, petitó i ben acollidor. I, ja downtown, el Falai de Lafayette, i els 88 Orchard, Cake Shop i Teany, del Lower East Side.

I si ens aventurem a abandonar l'illa, aquest Prospect Perk Café, de la foto, de ressonàncies tan brooklynites.

3 comentaris:

  1. L'han tancat??!!?? Caram, tot i que jo l'havia abandonat per Can Sushi&Sashimi ara m'he endut un petit disgust...

    ResponSuprimeix
  2. Ostres Miquel, aquest primer paràgraf és magistral! Ho dic seriosament, eh.

    ResponSuprimeix
  3. Esperem que els Starbucks no eliminin tots els cafès macos de NY...

    ResponSuprimeix