Lost In Translation

Divendres de la setmana passada vaig anar per primer cop a la Highline Ballroom, una nova sala de concerts que s'ha afegit aquesta primavera a la llarga llista d'espais per a sentir música en directe a la ciutat. El 30 d'abril va obrir les portes amb un concert extraordinari de Lou Reed —fent honor al fet que la sala es troba al barri de Chelsea— i, des de llavors, s'hi ha programat música amb força bon criteri; en un espai de dimensions agradables i de sonoritat excel·lent. Divendres de la setmana passada, vam anar-hi a veure Forró In The Dark —dels quals en parlaré un altre dia— i ens vam trobar amb la grata sorpresa que la telonera era Miho Hatori. Hatori, japonesa de naixement i novaiorquesa d'adopció, fou co-líder del grup Cibo Matto, del qual també en formà part Sean Lennon, i, entre d'altres projectes, ha posat la seva veu a Noodle de Gorillaz —en algunes cançons del primer disc de la banda— i ha treballat amb Stephin Merrit i amb els Beastie Boys. Miho Hatori té un projecte conjunt de samba i bossa nova amb Smokey Hormel, guitarrista de Beck i actual membre de Forró In The Dark i, darrerament, ha començat carrera en solitari amb l'edició, el 2005, del seu primer disc, Ecdysis, que inclou temes com ara A Song for Kids i Barracuda i en el qual s'acompanya, com en directe, per l'exquisit percussionista brasiler Mauro Refosco, líder dels Forró In The Dark.

Dimecres tornaré a la Highline Ballroom per a veure el primer dels dos concerts d'aquesta setmana dels Ojos de Brujo a Nova York. Una setmana en la qual corre per la ciutat Manu Chao, que inicia gira americana amb dos concerts a Prospect Park, a Brooklyn, i en què m'he perdut, per Sold Out, els dos concerts de Wilco, presentant el nou Sky Blue Sky.

+ A Song for Kids en directe a la Highline Ballroom.
+ Miho Hatori al flickr de La Llumenera.