Mecanoscrit d'origen i final

Puges al comboi d'una revolada, sense fixar-te en res, mogut per aquest instint de la precipitació que t'ha fet baixar de dos en dos els darrers esglaons.

Les portes es tanquen i sents com el maquinista crida "Queens-bound E train" i te n'adones que l'has cagada; tu que havies d'agafar el "downtown E train", que veus com arriba a l'estació, concretament a l'andana del davant. I fas tard, com sempre.

Són quarts de sis de la tarda i t'enfrontes de ple a la rush hour amb la lentitud que comporta; l'anar i venir de la riuada de gent, el feixuc davallar i tornar a carregar dels vagons del metro. Baixes a l'estació següent després de creuar el riu, i vas enrere amb el primer tren que passa de tornada a Manhattan i enfila cap a la ciutat baixa.

La noia de faccions delicades i simètriques que seu al teu costat passa un a un els fulls del plec que reposa sobre la seva falda. Té el tic lleuger de doblegar amb cura la punta superior dreta de cada pàgina i tornar-la a desplegar. És un moviment mínim, gairebé imperceptible si no hi pares l'atenció. Mentre els seus dits juguen amb el marge del full, te n'adones que el llegeix en diagonal. Tu també el llegeixes. És una novel·la. La noia de faccions delicades i simètriques conclou la lectura en diagonal del full i passa pàgina, però no li dóna la volta; passa pàgina sense llegir-ne l'altra cara, que també és mecanoscrita.