dimecres, 17 d’octubre del 2007

Night and Day (by Cole Porter)

DayNight

Amb el temps ben just, arribes a l'extrem meridional de la ciutat baixa, allà on un forat immens ple de grues és tot el que queda de les dues estructures gegantines que van dominar el cel de Nova York durant gairebé tres dècades.

T'esmunys entre turistes curiosos. A aquestes hores de la tarda encara n'hi ha un bon grapat repartits per tot el perímetre de la reixa que envolta el forat. Hi guipen a través, amb un punt de morbositat i amb la certesa que són en un lloc que forma part de la història. Uns altres resten absorts amb el feinejar hipnòtic de les grues i els obrers; veient-los, penso que tots duem un jubilat a dins.

Amb el temps ben just, enfilo cap al 7. És curiós que el primer gratacel construït del nou Centre de Comerç Mundial dugui precisament el número que s'associa amb la bona sort. El 7 no forma part del forat; ocupa el solar de l'antic 7 que també va desaparèixer un fatídic dimarts de setembre d'ara fa sis anys. El nou 7, a diferència del seu predecessor, és un gratacel estilitzat i elegant de cinquanta-dues plantes i dos-cents vint-i-vuit metres d'alçada; i una estructura recoberta tota de vidre que li dóna una coloració blavosa segons com hi impacta la llum.

Entro al lobby de l'edifici. Dono el meu nom i, tot seguit, m'indiquen quin dels ascensors he de prendre per arribar a la planta quaranta. Això aquí funciona així. Visito per primera vegada els nous quarters generals de la New York Academy of Sciences. L'espai és senzillament espectacular, amb unes vistes majestuoses sobre l'illa de Manhattan; tota la ciutat als meus peus. Cap a l'est, el Woolworth Building neogòtic en primer terme i, enllà, els ponts de Brooklyn i Manhattan, i Brooklyn i Queens que es fonen amb l'horitzó. Cap al nord, primer la ciutat baixa, els altres gratacels del financial district, entre els quals s'obre pas Broadway que serpentejant travessa China Town, SoHo, el Village. Més endavant, tornen els gratacels, ara a la ciutat mitjana, i l'Empire State i el Chrysler Building per sobre de tots ells. A l'oest, el Hudson i la posta de sol.

I, lent, el capvespre cau sobre l'illa.

3 comentaris:

  1. ... m'encanten aquestes fotos... i la cançó. Night and daaaay...

    ResponElimina
  2. Gràcies!
    Les vistes eren impressionants.

    ResponElimina
  3. Quina enveja que em fas sempre...

    No he estat mai a NY però sempre m'ha atret. Els seus edificis, la història que té la ciutat, el Paul Auster i el Woody Allen en tenen principalment la culpa.

    T'asseguro que llegint La llumenera sempre penso : "hi has d'anar, hi has d'anar... "

    Gràcies per aquests trossets que ens fas arribar.

    ResponElimina