Paraula de Déu

Ja dèiem que el cartellisme a la ciutat de línies verticals arriba a cotes insospitades. El bilingüisme, pel que fa a la retolació, sovint ratlla l'absurditat; d'això en sabem un munt els catalans. El darrer exemple: la carta d'un restaurant del carrer de la Fusina de Barcelona que, a la secció de pastes, detallava ben clar i italià els noms dels plats en doble versió espanyola i catalana.

Rigatoni a banda, l'anar i venir de carros en aquesta església sembla que no s'atura ni durant la nit; això sí, en la versió castellana del rètol. I un cop l'església —que tampoc ens queda molt clar a quin Déu dedica el seu culte— és ben plena de carros, el totpoderós decideix quin dels feligresos estan sujeta que la grua se'ls endugui el cotxe. Ja se sap que la interpretació dels textos sagrats sovint és a gust de l'usuari.