Trick or treat?

Fa un parell de dies que esnifo pintura. Primer van ser les rajoles de l'entrada, cobertes una darrera l'altra per un gres cafè amb llet espantós. No és que les rajoles originals fossin catalogables, però almenys eren centenàries i em recordaven aquella qualitat noucentista que només un bon terra de l'Eixample pot tenir. Després, ha tocat l'enèsima capa de pintura que veuen aquestes parets. Quin moment de l'any més oportú per a repintar! Ara que el fred apreta i no podem tenir les finestres obertes de bat a bat.

Són russos els pintors. Ho sé pels crits que en sento, provinents de l'escala, a primera hora del matí i que em sobresalten i em desenganxen la mandra acumulada als llençols. Ho sé, perquè quan surto de casa els veig enfilats empastifant-ho tot de pintura; intercanviem un "Good morning" i ells un "Be careful" de sonoritats inconfusiblement eslaves. I els que no són careful són ells, perquè és veritat que quan torno al vespre les parets han virat de tonalitat, d'un crema brut a un crema... menys brut, però tots els sòcols, el terra i els graons han adoptat un patró dàlmata. Jo sabia de l'existència d'una cosa que rep la denominació específica de "cinta de pintor", però deu ser que a Home Depot n'han fet curt.

I, dubto que la nova decoració de la Dalmàcia sigui cosa transitòria —més aviat ha vingut per a quedar-s'hi. Més, si tenim en compte que l'escala és no man's land, almenys, pel que fa referència a la neteja.