dimarts, 2 d’octubre de 2007

Un plat de cigrons

1936 (i2)

Aquesta nit l'acabo. Fa dies que l'arrossego, en el bon sentit, perquè l'he anat assaborint mot a mot. Una pàgina rere l'altra. Devia ser un diumenge a la tarda, potser un dissabte, ara no ho recordo bé del tot. Havia triat i remenat, i res no em feia el pes. Ja havia decidit que me n'aniria amb les mans buides. Potser va ser la fal·lera que tenia de descobrir-hi algun tresor, accentuada les darreres setmanes per petites joies que havia anat trobant a les parades de vell de Washington Square, que va fer que, absort en un dels passadissos estrets entre prestatgeries altíssimes fins al sostre de la llibreria Strand, girés el cap i fixés la mirada en el llom ennegrit de la sobrecoberta de paper esparracada d'un llibre. Un en concret. Un de sol. Un llibre molt vell, una primera edició; que, tot i el mal presagi de la sobrecoberta, estava en perfecte estat. Les pàgines d'un color torrat impecable, ni rastre de la malaltia del paper, i una olor com de tabac de pipa. I passatges tan evocadors com aquest:

I had eaten in many Ibicenco houses, and as long as I live shall eat my heart in memories of them again, and sometimes when I dream of food it is not caviar or terrapin or any of the dishes with French names. Quite frequently it is chickpeas, as we ate them in that quiet farmhouse that night. The entire family and all the guests sat around the long table, and for us plates were set and glasses for the wine. Our hosts ate from the common dish and drank from the wine pitcher, catching the stream at a distance of four or five inches from the spout. We had boiled chickpeas seasoned with pork, a potato omelette, dark homemade bread in huge slices, almonds and dried black figs for dessert. The women were unbelievably shy until we got well started, then thawed and liquid laughter when we spoke Ibicenco (not one of them understood Spanish).



Posts relacionats: Book Row, About a year after Santa Eulàlia...

4 comentaris:

  1. Els cigrons estofats amb "tocino" no m'agraden gaire, però em puc imaginar l'escena perfectament. Un bon plat tradicional català, fet a casa i amb bona teca, no és comparable amb cap "pijadeta" (vegi's caviar), i a més si va acompanyat d'un bon vi i un bon pa. Umm!!!

    ResponSuprimeix
  2. A veure si algú en fa una traducció al ibicenco...

    I perquè triguen en fer-se, però ara m'en ben fotria de cigrons amb "reforç".

    ResponSuprimeix
  3. eveils,

    Si, te'l deixaré!


    defak,

    S'hauria de destriar una bona traducció com el gra de la palla.

    ResponSuprimeix